Els dominics marxaran del Sagrat Cor de Girona després de 66 anys

La congregació, que actualment només compta amb dos frares a la ciutat, ha decidit marxar a causa de la falta de vocacions · Els primers dominics van viure a la ciutat entre 1254 i 1835 i, després de 116 anys d'absència, van tornar el 1951

15.06.2017 | 14:40
L´església del Sagrat Cor de Girona, situada al carrer Albereda.

Els dos últims frares dominics que queden de la comunitat del Sagrat Cor de Girona marxaran de la ciutat el proper 30 de juny després de 66 anys en aquest emplaçament. La manca de vocacions és el que ha portat l'orde a prendre aquesta decisió. Ara, a la ciutat quedaran només les Germanes Dominiques de l'Anunciata.

Els origens d'aquesta comunitat dominicana a Girona es remunten a 1254, quan es va fundar el convent de Sant Domènec, actual seu de la UdG. Allà hi van viure i es van formar figures cabdals de l'ordre dominica, inclosos tres beats: Dalmau Moner, Dalmau de Ciurana i Francesc Coll, que seria el fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata. Aquest espai va ser escenari d'una intensa vida dominica fins l'any 1835. Un total de 116 anys després, el 1951, els dominics van tornar a la ciutat i ho van fer ja a l'església del Sagrat Cor.

Va ser el bisbe Josep Cartañà qui, l'any 1951, va oferir als dominics el temple del Sagrat Cor i la vivenda adjunta per tal de poder restaurar la presència de l'Orde Dominicana a Girona. Els quatre primers religiosos que van arribar van ser els pares Jesús Pla, Joan Parcerisa, Dionisio Irízar i el germà Luis Calvo. Van ser erigits com a comunitat canònicament l'any 1952, i el pare Claudio Solano s'hi va incorporar com a superior. En aquell moment, el responsable provincial era el pare Justo Fernández.

Per tal de millorar les condicions de la vivenda -que anteriorment havien ocupat els jesuïtes-, van comptar amb l'ajuda de les Germanes Dominiques de l'Anunciat i també de les Dominiques del Monestir de Santa Caterina de Siena (que es troba situat a la Creu de Palau i actualment està en desús).

A banda de l'església del Sagrat Cor i de la vivenda adjacent, els dominics també van heretar dels jesuïtes les institucions de l'Apostolat de l'Oració i l'Adoració Nocturna i les Congregacions Marianes, de les quals sorgiria, més endavant, la Confraria del Silenci. Però malgrat que durant aquests 66 anys de vida dominica «restaurada» a Girona la comunitat ha dut a terme diverses activitats, l'atenció a la pastoral del temple del Sagrat Cor ha estat sempre la seva ocupació principal.

De 9 a 2 religiosos

En els seus bons temps, la comunitat va arribar a comptar amb una mitjana d'entre 7 i 9 religiosos a la ciutat, malgrat que els seus integrants van anar envellint progressivament i actualment només en queden dos. És aquesta manca de vocacions la que ha conduït l'orde a decidir tancar les seves portes definitivament a Girona. A tot Catalunya, l'orde només compta amb un altre convent, que és el de Santa Caterina de Barcelona. En té, però, molts més repartits per la resta de l'Estat espanyol. En tot cas, els dos monjos que encara queden encara no saben quin serà el seu destí, que haurà de decidir el pare Provincial.

En la seva tasca diària, la comunitat també ha comptat amb la col·laboració de la Fraternitat de Laics Dominics, que va arribar a tenir uns quaranta membres actius per ajudar els frares en les seves celebracions. També van organitzar grups de pregària i reflexió.

Situat al carrer Albereda, just al centre de la ciutat, el temple del Sagrat Cor va ser inaugurat el juny de 1901. La seva construcció, impulsada per l'Apostolat de l'Oració, va durar quinze anys, ja que la primera pedra s'havia posat el 1886.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema