Aquest cap de setmana discutia amb una amiga sobre el desastre de Portugal. Ella defensava que l'horror viscut ens hauria de commoure i moure. Personalment no ho tenia massa clar fins que vaig recordar una imatge que em va deixar sorprès a mitjan setmana passada. A primera hora de la tarda, un amic m'escriu per explicar-me que semblava veure fum a la Font de la Pólvora. Des del bell mig del barri vell de Girona era difícil endevinar cap fil de fum. Però em va confirmar l'incipient incendi el pas a tota velocitat d'un motorista vestit de groc amb una bossa penjada a l'esquena. L'esverat conductor vestia sobre el groc les sigles ADF, és a dir, Agrupació de Defensa Forestal. No hi havia cap dubte: un foc amenaçava a les portes de la ciutat i de les Gavarres.
Ahir, en sentir a l'alcalde del poble més afectat pel desastre de Portugal explicar dubtes i certeses, vaig haver de donar la raó a la meva amiga: cal fer alguna cosa. I amb urgència. Com al país amic, el govern inverteix més diners a tenir mitjans per sufocar els focs que no pas en prevenir-los. I ni en un cas ni en l'altre són suficients, especialment quan els estius són secs i calorosos com el d'enguany. Fa temps que a casa nostra l'ADF realitza una feina exemplar. Aquesta organització de voluntaris, nascuda de la iniciativa dels propietaris forestals i de les administracions locals, s'ha encarregat tradicionalment del manteniment, obertura i senyalització dels camins i pistes del territori arbrat.
Són voluntaris que inverteixen dels seus recursos i temps, de manera desinteressada, per mantenir els boscos nets i el menys inflamables possible. Però últimament han migrat la seva condició d'exploradors a la de forces de xoc i forces auxiliars quan els focs amenacen a la població civil mentre s'espera l'arribada de prou bombers. Cal que amb urgència dotem els ADF de més mitjans i més recursos per tal que puguin fer la seva tasca de prevenció més eficaçment. O crear un cos nacional especialitzat a mantenir els boscos en òptimes condicions.
Prevenir sempre és molt més barat que curar.
