Baixant de Sant Pere de Roda per la sinuosa carretera del monestir, apareix la imatge tènue de la badia de Port de la Selva, que batega en el paisatge amb la minuciosa parsimònia d'una papallona posada damunt d'un fonoll florit. El poble, que sembla arrebossat de pellofa d'all i eflorescències marines, porta a l'esquena tot el pes visual de l'al·lucinant contrada del cap de Creus, que s'estén entre la terra i el cel com les ales d'un corb marí.
Les ferides de la fil·loxera encara es dibuixen en l'aiguavés de la muntanya i un manyoc d'oliveres s'escampa entre les feixes. El far de s'Arenella espera que es faci fosc per sembrar la seva llum per l'horitzó i una petita vall, a mà dreta, es va obrint pas cap a la platja entre parets de pedra seca. Des d'aquesta altura sembla com si pel poble encara s'hi passegin Foix i Sagarra agafats de bracet.
Els molls acullen les barques panxudes dels pescadors i les embarcacions estilitzades dels que naveguen només els caps de setmana i en temps d'estiueig. Sentors de juny i de juliol ja s'escampen pels carrers i el xipolleig de la mainada ressona vora la riba. El mar, entintat amb un blau compacte, destaca entre turons d'un verd marmori, i el cel, tibat com la pell del tambor, espera l'embat definitiu del sol.
El paisatge del Port ens acull i ens acompanya fins que el cotxe enfila pel camí de Cadaqués. El poble ja només és un record, que es mastega amb el pa cruixent i esponjós de can Quer, pastat amb aigua de mar. El cementiri aviat queda enrere i les ales del corb marí comencen a bategar entre atzavares i pins. Un vent menut remou els pàmpols de les vinyes noves i pel retrovisor em sembla entreveure la silueta de Foix i Sagarra que caminen descalços, agafats de bracet, damunt les aigües de la badia.
