La Comissió Europea (CE) va presentar aquesta setmana una proposta que obligarà els intermediaris fiscals, com bancs, consultors o advocats, a informar les autoritats tributàries quan ofereixin assessoria que pugui ajudar a evadir impostos a la Unió Europea (UE) i preveu sancions per als qui ho incompleixin. «Els intermediaris hauran d'informar de qualsevol esquema transfronterer que podria usar-se per evadir impostos. Hauran de donar detalls a les seves autoritats nacionals molt aviat», va explicar el comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, durant la presentació de la proposta.

És la primera vegada que Brussel·les es llança a tallar les pràctiques dels intermediaris que dissenyen plans per permetre a particulars o empreses escapar o reduir les seves contribucions al fisc, especialment a través de complicats esquemes transfronterers.

La Comissió no compta amb un càlcul exacte del perjudici que les seves activitats generen per a les arques públiques dels Vint-i-set, però revelacions recents com els Papers de Panamà han posat de manifest el «paper central» que juguen en l'evasió fiscal.

«No tots en aquest sector estan involucrats en la planificació fiscal agressiva, però alguns intermediaris han anat més enllà d'aquests serveis, en un territori més ombrívol», va dir Moscovici, que va reconèixer que els assessors proporcionen serveis essencials.

El comissari va afegir que sense aquests assessors, «que fins ara han romàs fora del radar», l'evasió fiscal internacional «no es podria produir com ara». Per això, la legislació proposada, que encara ha de ser negociada i aprovada pels països i per l'Eurocambra, estableix que els intermediaris estaran obligats a informar les autoritats quan els plans elaborats per als seus clients compleixin amb una sèrie de «marques distintives» característiques de les estratègies típiques d'evasió.

La Comissió inclou entre aquestes l'ús de pèrdues per reduir la quantitat d'impostos que s'han de pagar, l'ús de règims fiscals especialment beneficiosos o els acords a través de països que no compleixen amb els estàndards internacionals de bona governança fiscal.

La norma afecta tots els «professionals i companyies» que dissenyin un pla fiscal que tingui un element transfronterer i contingui algun dels distintius previstos per la CE, el que inclou advocats, comptables, bancs, assessors fiscals i financers, i consultors, inclosos els que proporcionen serveis dins de la seva pròpia empresa. Aquests han d'informar les autoritats del seu país d'origen en els cinc dies següents a haver proporcionat el pla al seu client.

En alguns casos, l'obligació recaurà sobre el mateix contribuent, com quan el seu conseller es trobi en un país de fora de la Unió Europea, quan es tracti d'assessoria a la pròpia empresa i quan el servei estigui proporcionat per un advocat subjecte a secret professional.

Registre central

Les institucions nacionals que rebin la informació hauran de carregar-la després en un registre central al qual tindrà accés la resta d'estats membres de la Unió, el que hauria de permetre identificar nous riscos i bloquejar iniciatives perjudicials, segons la Comissió Europea

L'Executiu comunitari deixa en mans dels Estats, però, fixar les seves pròpies sancions per als que incompleixin -ja siguin multes o sancions administratives- i confia que aquests requisits i el «risc de tenir una mala reputació» per a les empreses que no compleixin la norma actuïn com a mesura dissuasiva.

«Espero que els Estats membres garanteixin que aquestes sancions són prou dures per dissuadir els incomplidors, però en tot cas això depèn d'ells», va dir Moscovici.

Arran dels Papers de Panamà, la Unió Europea ha iniciat una ofensiva contra l'evasió fiscal i el frau, en acordar la directiva contra l'evasió d'impostos, l'intercanvi d'informació entre Estats sobre els pactes fiscals que concedeixen a multinacionals, els informes per país sobre l'activitat de les corporacions en el seu territori o la «llista negra» de paradisos fiscals fora de la UE.