És llicenciat en Belles Arts i té un màster en Art Contemporani per la Universitat Europea de Madrid. La seva obra, profundament arrelada a la natura, s'ha pogut veure en galeries d'arreu del món.

Què significa rebre aquest premi?

És potser, el premi més important que m'han donat en la meva carrera, i arriba en un moment molt bo perquè pugui continuar amb tot això. Em fa feliç perquè és un premi a la trajectòria, no a una obra en concret.

Creu que és també un reconeixement a tota la gent que es dedica al món de l'art?

Sí. A més, que me l'hagin donat a mi, que la meva obra és fràgil i no és fàcil de premiar... suposa una obertura cap a noves metodologies i maneres d'entendre l'art.

Per què és difícil de premiar?

No és una obra molt objectual a l'hora de formalitzar-se. Jo treballo totes les disciplines. Parteixo del dibuix, perquè és la forma més directa de plasmar una idea, però després faig performances, instal·lacions, vídeos? A més, tinc obres que són amb material biodegradable; moltes de les meves obres són efímeres.

Ha exposat en galeries de tot el món, des d'Amèrica Llatina fins a Austràlia.

Sí. El viatge i el diàleg amb altres persones i cultures implica una obertura de ment que és implícita en el meu treball. Si ets artista, t'has de moure, encara que jo també estic molt a favor dels viatgers interiors: la gent que estudia, llegeix? és un altre tipus de viatge, més intern, però que pot ser tant o més ric.

En què està treballant ara?

Estic a la Casa de Velázquez, amb un projecte sobre l'origen del pa. També exposaré a Sud-àfrica una mostra sobre l'origen del seu llenguatge oral, en una fundació de Roma, a la Fundació Altamira i en una galeria de Madrid.