El pitjor enemic de l'èxit és l'ansietat per aconseguir-lo». I no ho diu qualsevol, sinó Antonio Banderas, un dels actors espanyols més reconeguts i un dels primers a triomfar a Hollywood. Però això no sempre ha estat així. Segons va recordar, l'èxit no li va venir de seguida, sinó que li va arribar quan rondava ja els 35 anys. Mentrestant, «treballava i sobrevivia». Fins que un dia es va plantar, va fer les maletes i es va plantar a Los Angeles sense saber ni una paraula d'anglès per fer realitat el seu somni. Va treballar molt dur, va haver d'aprendre's fonèticament les frases per poder obrir-se camí, però se'n va acabar sortint. Per això, Banderas va voler compartir ahir la seva experiència amb els joves assistents a l'entrega dels premis Princesa de Girona, tot donant-los una recepta clara: «A la vida s'ha de fer el que un estima, amb independència dels resultats que es puguin obtenir». Banderas va participar en el diàleg inaugural de l'acte juntament amb el bioquímic Carlos López-Otín, expert en la recerca del genoma i la seva relació amb l'envelliment i el càncer. La moderadora va ser la periodista Julia Otero.

«Hi ha molts tipus de talents, i en part estan escrits en el genoma», va explicar López-Otín. És a dir, que talents com el musical, l'esportiu o fins i tot l'informàtic poden estar determinats genèticament, però només en part: «Qui no practiqui, qui no s'hi esforci, no el desenvoluparà. El genoma és només una petita brúixola que ens donen els progenitors i ens orienta, però nosaltres som els responsables de la resta», va advertir el científic. Banderas s'hi va mostrar completament d'acord: «No hi ha una relació directa entre talent i èxit. Una persona amb talent, si té dedicació i capacitat de sacrifici, de manera gradual obtindrà l'èxit».

No és fàcil fer-ho, tanmateix, en un món que gira cada cop més ràpid i on, segons va advertir Otero, hi ha millenials que tenen una gran formació, però «encara no s'ha creat el treball amb el qual es guanyaran la vida». «Cal estar alerta al que passa, perquè vivim en un món que es mou a una velocitat enorme, i no sabem si serà millor o pitjor. Per tant, cal tenir els ulls i les orelles oberts per escoltar, veure què passa, i trobar el teu encaix», va opinar Banderas. «La meva filla ara està estudiant a la Universitat de Los Angeles, i si s'equivoca ara, ho pagarà molts anys després», va afegir.

En aquest món incert, tanmateix, s'obren noves oportunitats. Per exemple, en el camp de la ciència. López-Otín va vaticinar que sorgiran noves professions com ara reprogramadors cel·lulars, editors de genomes i les seves dues preferides: enginyer de sentits -és a dir, donar forma a molècules clonades- i cuidador de planetes. El bioquímic també va afirmar que el talent «és el bé que està millor repartit en tot el planeta», però va recordar que el temps és el més important que té una persona. I els joves, va recordar, tenen molt de temps per pensar, per decidir què volen fer, per equivocar-se. «Abans, qualsevol equivocació era intolerable. Però equivocar-se està molt bé, perquè t'ajuda a buscar noves alternatives... si algú encara no ha trobat el seu camí que no desesperi, perquè ja el trobarà», va assenyalar el científic. En una línia semblant es va manifestar Banderas, que va citar Camilo José Cela: «Sempre deia que guanya la persistència. Jo he tingut èxits i fracassos, i m'he hagut d'aixecar, aprendre dels errors i de tot el que m'ha anat passant».