Pressió o oportunitat?

Els veïns tenen por d´acabar essent «expulsats» del seu barri. L´èxit dels pisos turístics ha fet que cada cop es dediquin més vivendes a aquesta finalitat -en ocasions són blocs sencers-, fet que, segons indiquen, està augmentant la pressió immobiliària a la zona. «Hi ha gent a qui no li han renovat el contracte perquè prefereixen fer-hi pisos turístics, o si no els exigeixen un augment molt bèstia del preu del lloguer», assenyala.­.

També els preocupa la inseguretat que els genera la situació, ja que els contractes de lloguer són cada cop més curts: «Jo tinc una nena escolaritzada a Girona, i no sé què passarà d´aquí a dos anys, quan s´acabi el contracte. Em fa por que em diguin un preu que no puc pagar, o que em diguin que he de marxar perquè hi fan un pis turístic», indica Pujol. En una situació similar s´ha trobat, precisament, Francisco Ortiz, que té una tapisseria en uns baixos de la plaça Sant Pere. «S´han venut tot l´edifici i el nou propietari hi vol fer tot d´apartaments turístics. I a mi, que estic als baixos, m´oferia un contracte d´un o dos anys, cosa que em genera molta inseguretat perquè es tracta del meu negoci. Per això, després de quinze anys, marxaré cap a un altre local», assenyala.

Dret a l´habitatge

Els veïns apunten, a més, que sovint els negocis d´apartaments turístics estan en mans d´empreses estrangeres. «Amb el que va costar a l´Ajuntament rehabilitar el Barri Vell, com perquè sigui el capital estranger el que hi ve a fer negoci», lamenta Pujol. «I no estem parlant de turismofòbia de cap tipus, que és aquesta paraula estranya que s´han inventat, sinó de dret a l´habitatge», apunta una altra veïna, Lídia Puigdomènech. «Tots tenim dret a un sostre i a poder triar una mica on volem viure, perquè si no acabes expulsant la població cada vegada més lluny. I això té conseqüències a la resta de barris, perquè la pressió s´acaba estenent també a la perifèria», afegeix.

L´Associació Turística d´Apartaments (ATA), en canvi, nega que l´augment de preus dels lloguers sigui a causa dels pisos turístics, i ho emmarca en un context generalitzat de recuperació econòmica. «Qui digui que li han pujat el preu del lloguer ja té raó, però el mateix és aquí que a Olot. La recuperació econòmica ha fet pujar els preus, o sigui que eliminar els habitatges d´ús turístic seria absurd. Què es pensa la gent, que llavors baixarien els preus de tot l´any? No seria així», reflexiona la gerent de l´Associació, Àngela Galceran. La representant de l´entitat entén que els veïns estiguin preocupats pel que pugui passar, però creu que «s´ha volgut crear un problema allà on no n´hi ha». «No hi ha problemes de conviència i continua havent-hi suficients pisos de lloguer per a la resta de l´any», indica. En aquest sentit, l´ATA defensa el tipus de turisme que generen els apartaments: «A Girona tenim la sort que el tipus de client que ens arriba és fantàstic, sobretot famílies i ciclistes», subratlla.

Els veïns, però, no n´estan tan convençuts. «Jo ja no sé qui són els meus veïns. I això, a la gent gran, li crea certa por i inseguretat, perquè mai saben qui els vindrà aquesta nit», adverteix Pujol.

Turisme «no desitjable»

A més, explica que, «malgrat que es digui que no fan merder, nosaltres ens hem trobat amb turistes joves que l´han liat dia sí i dia també, i fins i tot hem hagut d´avisar a la policia». A la llarga, els preocupa que l´augment de pisos turístics acabi comportant una inevitable de baixada de preus que suposi una arribada de turisme «no tant desitjable». «Si ha passat a tot arreu, per què no pot passar aquí? Si no ho frenem ara, què pot passar més endavant?».

Galceran (ATA) no creu que s´arribi a aquest extrem. «Si mires el tipus d´apartament que hi ha a Girona, difícilment poden baixar de preu, perquè tots tenen encant i estan molt ben cuidats. Són apartaments que potser estarien caient a trossos, però que s´han rehabilitat. Que n´han fet hagitatges d´ús turístics? Potser sí, però és que si no estarien tancats», reflexiona. Per això, creu que no cal preocupar-se «tant i tant» pel futur. «Està molt bé que tinguem una mica de previsió, però no cal que ho demonitzem tot», opina, tot defensant els beneficis que el turisme està deixant a la ciutat. «Hi ha molta gent que em diu: aquesta és la Girona que jo volia i no la d´abans, grisa, que anaves al carrer de la Força i només hi havia cinc locals oberts», explica. «I al final, tots, directament o indirecta, vivim del turisme», recorda.

La transformació d´un barri

Però als veïns, més enllà de la convivència, els preocupa sobretot la transformació que està patint el barri. «Quan tu passeges pel carrer Ballesteries, allà on hi havia colmados i botiguetes ara ja no en queda ni un; deu ser més rendible fer un altre tipus de botigues», assenyala Pujol. A Puigdomènech la preocupa que pugui acabar disminuint l´activitat veïnal a la zona. "Ara estem organitzant coses perquè ens coneixem. Però si els veïns comencen a marxar i arriba gent que només fa estades curtes, tota la dinamització que intentem fer desapareixerà», lamenta. Fa pocs dies, per exemple, es va celebrar la desena edició del sopar popular, que reuneix veïns i exveïns per posar-se al dia.

Els comerciants, per la seva banda, tampoc han notat un especial efecte positiu del turisme al barri. «Vénen i s´emporten un croissant, un cafè€ però no compren pas pa ni grans comandes, crec que és gent amb un alt poder adquisitiu que va a menjar a fora i no cuina pas a l´apartament», assenyala Dolors Abat, responsable d´una fleca al carrer de la Barca. El mateix ha detectat Maria Salar Canals, que regenta una llibreria en aquest mateix carrer. «Els turistes vénen a comprar alguna cosa que els falta puntualment, un boli, un clips€ però no compraran un llibre ni una joguina», explica.

Per això, és partidària de limitar el nombre de pisos turístics i, de fet, ella mateixa, propietària d´un bloc de vivendes, s´ha negat a convertir-les en allotjament turístics i ha preferit llogar-les a inquilins permanents. «M´agrada la sensació de barri i no vull que es perdi, a banda que també penso que és el millor per al meu negoci», indica. En Francesc Fernández, que té una botiga de menjars preparats a la plaça de Sant Pere, també és partidari d´aquesta vida de barri. «Nosaltres treballem amb els clients de tota la vida, i els considerem amics: el senyor Joan, que té 80 anys i ve cada dia, la senyora Maria€ no m´agrada cuinar per a gent que no conec», explica.

En canvi, Galceran (ATA) creu que els pisos turístics ajuden a dinamitzar el comerç de barri. «Jo, quan vaig a un habitatge d´ús turístic a qualsevol ciutat, m´agrada anar al supermercat, al quilòmetre zero, i quan marxi segurament voldré emportar-me un producte típic de la ciutat i el trobaré en aquestes botigues de barri», explica. Galceran està convençuda que el model de ciutat que ha triat Girona és «sa», però entén que els veïns necessitin un temps per acostumar-s´hi. «Entenc que per als veïns sigui una novetat i que estiguin preocupats pel que pugui passar, hi ha d´haver un període d´adaptació€ però tot i això, no ens avancem als esdeveniments», demana. En aquest sentit, creu que la posició de l´Ajuntament és «clara i correcta», però tem que el debat «s´ha polititzat» i això contribueix a espantar la gent.

Per a Galceran, un dels problemes als quals s´ha de fer front són els pisos turístics il·legals, i creu que en aquest cas la Generalitat ha de jugar un paper clau. Segons es queixa, als legals se´ls exigeixen tot tipus de requeriment, però «hi ha un cúmul d´il·legals i incontrolats que s´hi hauria de fer alguna cosa». Galceran explica que des de l´ATA ja fan tots els possibles per detectar-ho, però creu que des de l´administració s´haurien de destinar més recursos a aquesta tasca, perquè a vegades són difícils de controlar: «Un bloc d´apartaments és fàcil de localitzar, però l´habitatge d´ús turístic, a l´estar dispers, és més complicat», indica.

Abolició total

El conflicte de Girona per als pisos turístics no és exclusiu de la ciutat, sinó que s´emmiralla en Barcelona. En aquest sentit, l´activista barcelonina Pepa Picas és molt contundent: «S´hauria de prohibir que el turisme estigui en un habitatge. L´habitatge és per viure. S´han d´abolir». Picas viu d´aprop el conflicte a la Barceloneta i assenyala que «un pis turístic és una família al carrer». L´activista assegura que la presència de pisos turístics en un barri canvia la fesonomia de tota la zona: «El cost de vida augmenta. El preu del lloguer puja. El comerç de proximitat desapareix i només hi ha establiments destinats a turistes. Es despobla tot un barri. Si no es va en compte, el barri quedarà només per a turistes». És partidària de lluitar per al barri: «Hem de viure al barri no del barri. El barri s´ha defensar».

En aquest sentit, lamenta que molts cops són els veïns qui han de denunciar la presència de pisos tutístics sense ni tant sols permís perquè l´administració no fa res. I insisteix que els visitants d´una ciutat «han d´anar a hotels, pensions, albergs o càmpings, però no en habitatges». Han d´anar allà on està preparat per a ells. No enmig d´una ciutat», insisteix.

Especulació i «mobbing»

Picas considera també que amb els pisos turístics s´ha entrat en una fase d´especulació immobiliària. Recorda que « en aquests pisos hi havia gent vivint. I per mobbing, perquè no se´ls hi renova el contracte o perquè el propietari ha comprat l´edifici o per altres temes especulatius, la famíla se´n va al carrer». Admet que hi ha qui pot necessitar una ajuda econòmica i posa el seu pis a lloguer i se´n va viure a casa dels pares. Això però és «s´ha de vigilar. Una cosa és fer-ho sobreviure. Però a darrera hi ha especuladors i les empreses que fan negoci d´un habitatge que era per als veïns.»

Finalment, assegura que a Barcelona s´està donant el cas que amb tants pisos destinats a ús turístic «no hi ha prou habitatge per la gent amb un nivell econòmic baix o mitjà que vol llogar un habitatge. La gent ha de marxar a viure a fora de Barcelona per trobar lloguer segons les seves possibilitats».