El meu avi va ser una mala persona. Així en deien abans dels maltractadors. Com si calgués comprensió, alguns afegien que la seva mare li va donar una infància terrible, que va patir una feina inhumana a la mina de plom i que, sobretot, era víctima de l'alcohol. Víctima! Sembla que no hi havia més remei que ser un borratxo per superar una vida marcada per les dificultats de la postguerra i la migració forçada.
El seu historial justificava la Guàrdia Civil d'Anglès per recomanar a la meva àvia que tornés de pressa a casa a netejar-se la sang de l'última pallissa del meu avi, abans que ell no es despertés de la mona i s'adonés que havia intentat denunciar-lo. I si alguna vegada havia estat prou sobri per saber-ho, curava la infàmia de l'intent de denúncia per maltractaments amb una nova pallissa. I tema arreglat. La majoria de veïns, i especialment veïnes, miraven cap a un altre costat. Els més agosarats deien a l'àvia que callés, que no s'ho prengués tant a la valenta, i que era molt mal vist anar a denunciar l'home de la casa. Què diran de tu, li deien. A algunes encara les veig pel carrer i sento la mateixa repugnància que sento pels policies que la feien tornar a casa ensangonada amb un « alguna cosa habrás hecho».
Avui, quan fa just 40 anys que el meu avi ens va deixar en pau, tinc una amiga que ha viscut una versió més sofisticada i no tan sagnant de la història de la meva àvia. La seva és sang psicològica, de les que fan mal molt més temps. El maltractador és tractat amb cotó fluix per la llei amb l'excusa d'haver disfressat de refugiat de guerra la seva delinqüència, tot i la desesperació de la policia especialitzada. La gosadia del xantatge, l'amenaça i l'insult no són suficient per a la justícia perquè hi manca sang. I en tot cas, com deien els repugnants de fa 40 anys, alguns li pressuposen a la meva amiga que alguna cosa deu haver fet malament. I ella pensa, a sobre, que potser sí que ha de demanar disculpes.
La meva àvia va morir fa dos anys afirmant que el meu avi va ser l'home de la seva vida. Els maltractadors ho són ara i sempre, perquè la societat no canvia. Només sofistica la seva estupidesa.
