L'informe de l'Agència Tributària posa de manifest que el servei d'abastament d'aigua potable a Girona, Salt i Sarrià el porta l'empresa Agència TributàriaAgissa . L'any 1976, els tres ajuntaments van adjudicar el servei a Girona SA, per mitjà d'un concurs. Quan el 1992 havia vençut l'adjudicació, es va constituir Agissa - participada en un 80% per Girona SA i en un 20% pels tres ajuntaments- i se li va adjudicar el servei «pel procediment de conveni amb empresa única existent». Segons l'informe, sobre imports facturats per Girona SA a Agissa, resulta «evident que existien moltes empreses que podien prestar el mencionat servei».

Des d'aleshores, es va anar allargant el servei per mitjà de convenis i de pròrrogues fins a l'actualitat i el març del 2013 es va acordar prorrogar l'adjudicació en vuit anys més (fins al 31 de desembre del 2020). Per l'Agència Tributària, resulta fonamental destacar que el conveni del 1992 «establia la manera com es redistribuiria el capital social d'Agissa, mitjançant la distribució al soci privat Girona SA i als ajuntaments- dels beneficis obtinguts». El 1998 es va substituir l'expressió «els beneficis generats es distribuiran» per l'expressió «el marge brut generat es distribuirà».

Per l'Agència Tributària, aquest canvi «és totalment incongruent des del punt de vista econòmic, ja que determina que es distribuiran dividends als socis per un import molt superior al dels beneficis obtinguts , -fins i tot que es repartiran dividends havent-hi pèrdues a l'entitat- fet que a la llarga, en principi, determinaria que es decapitalitzés l'entitat i que s'hagués d'acudir al crèdit per pagar els dividends acordats». En el 1992 és quan és va establir que «una petita part d'aquesta activitat, en concret la direcció de l'esmentat servei fos a càrrec de Girona SA, establint-se -a més de la redistribució al capital social ja explicada- una retribució per Girona SA a per la prestació dels serveis de direcció de l'activitat a l'entorn dels 400.000 euros».

També detalla que durant 15 anys Girona SA ha anat rebent uns dividends de 400.000 euros (equivalents al 100% de la seva participació al capital social d'Agissa) i entre 200.000 i 300.000 euros per als Ajuntaments (entre el 150% i el 250% de la seva participació a Agissa), a més d'uns dividends «oficials» per girona SA de 60.101 euros cada any. Sumen un total de 10 milions d'euros. «De manera absolutament irregular, Girona SA ha emès factures per aquests dividends i Agissa s'ha comptabilitzat, cada any, els aproximadament 700.000 euros com a despesa, s'ha ocultat tant la percepció d'aquest import desorbitat dels dividends com el fet que Agissa tenia un benefici molt superior». Així, «evitava que es plantegés una baixada de les tarifes de l'aigua». A més, l'Agència Tributària recorda els 400.000 euros que Girona SA factura, cada any, per uns serveis de «direcció» dels quals només «s'ha acredit serveis per valor d'un import una mica superior als 100.000 euros».

Fins i tot s'hauria arribat a cobrar 50.000 euros per un director de serveis «quan resulta que fa més de vint anys que ho feia personal d'Agissa. Serien 5 milions més. L'Agència Tributària manté que els beneficis reals d'Agissa eren de més d'un milió d'euros però la major part era detret d'Agissa per Girona, per a més de retribuir els seus tres socis, sufragar les despeses particulars de l'exconseller delegat Narcís Piferrer i «especialment» de soci Joan de Llobet Vila. Tals com «joies, hotels de luxe, centenars d'ampolles de vi i multitud d'entrades per al festival de Cap Roig i pernils pota negra». «De la mateixa manera han fet una sèrie de pagaments amb destí desconegut. Tot ell per cents de milers d'euros. Cada any».

L'informe exposa que partir del març del 2013 se suprimeix la percepció dels dividends però es mantenen els pagaments «irregulars» d'uns 400.000 euros, dels quals la major part «la major part no correspondria a serveis efectivament prestats». A més, Girona SA passa a percebre «centenars de milers d'euros» pels interessos d'un crèdit al 12% que ha concedit a Agissa amb «una part dels fons que hauria anat detraient irregularment» de l'empresa mixta des de fa molts anys. Considera que els préstecs i deutes revertiran a Girona SA i Agissa al final de la concessió quan sense «irregularitats» «el net patrimonisal d'Agissa» podria ser molt superior als deu milions.

L'Agència Tributària suggereix un llistat de persones vinculades a «presumptes irregularitats tipificades en el codi penal». Assenyala «els membres dels òrgans de govern» de Girona, Salt i Sarrià i altres persones que, hagin pogut tenir presumpta participació directa amb els fets mencionats i hagin participat personalment «en l'elaboració i/o firma dels mencionats convenis, plecs de condicions, acords de pròrroga i de modificació d'aquests. El llistat i inclou l'exconseller delegat d'Agissa, Narcís Piferrer i als socis de la majoria de participacions de Girona SA: Societat General d'Aigües de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Girona -ara Caixabank- Aigües potables de Sant Feliu de Guíxols, FCC Aqualia i Joan de Llobet Vila. També els consells d'administració de Girona SA i d'Agissa de l'època. Detalla dos noms: Tomàs Sobrequés i Manuel Serra.

L'informe apunta que s'estan instruint procediments administratius i judicials al mateix temps i demana al jutge que se suspenguin fins que es concreti quin investigar primer.