He pogut llegir les 144 pàgines de l'informe definitiu de les diligències prèvies que va obrir l'any 2013 l'Agència Tributària espanyola sobre les activitats de l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A amb tres companyies més que operaven en territori gironí.
D'aquestes, a dues el fiscal anticorrupció José Grinda les vincula al ja famós, vergonyós i insultant cas del 3%.
Malgrat el que se'ns vol fer creure, el cas del 3% no té res a veure amb el tarannà de cap partit polític sinó a la forma d'entendre el món d'una societat malalta a qui ja ens va estar bé que alguns s'enriquissin amb la corrupció si d'alguna manera en trèiem un benefici.
Quan el guany s'ha acabat per a la majoria i hem començat a notar a les nostres economies que l'oasi començava a assecar-se, han saltat totes les alarmes. D'això n'hem anomenat crisi.
Però a mesura que la boira s'escampa és fàcil començar a endevinar les formes reals del pecat.
Com per exemple que la merda no milita en cap partit polític concret.
La perversió d'algunes societats públiques posades sota el control absolut de famílies properes a l'esperit de l'hampa i dels seus sequaços ha fet trontollar la confiança amb el sistema.
Públicament es qüestionen als polítics dels diferents governs que han compartit època amb AGISSA.
Però ningú qüestiona la integritat dels tècnics que executaven les accions punibles, ni dels interventors municipals que havien de vetllar per la inversió pública, ni dels secretaris que havien de trobar l'empara legal als convenis municipals.
Però el que és més preocupa de tot plegat és que aquí no passi massa res.
No hi ha manifestacions de gironins, saltencs ni sarrianencs pel carrer exigint la depuració de responsabilitats i l'aclariment immediat, sense enganys, de com s'ha administrat i s'està administrant un bé comú tan prioritari com és el de l'aigua.
Els gironins, davant de casos de corrupció com el d'AGISSA o bé seguim atordits en descobrir quan fàcil és ser enganyats o és que l'excés de casos de brutícia ens ha idiotitzat sense remei.
