De cap Roig fins a l'Agulla de Castell es va traçant un camí reveixinós que va de cala en cala, per indrets relativament verges, la cala del Vedell, el Crit i el cap de Planes, amb les illes Formigues a tocar. Des del viarany s'intueix el territori interior, camps de conreu i algun càmping mig amagat, que pertanyen al terme municipal de Mont-ras, un poble discret que allarga com pot un camal fins al mar.
Després de Roca Bona hi ha cala Estreta i una mica més enllà la platja de Castell, vigilada des de l'alçada per les restes d'un poblat ibèric. Aquí ja es comencen a intuir de nou les olors a vegades indistingibles de gelat de vainilla i de crema solar. Dos xiringuitos es disputen el territori, però encara no hi ha edificacions a la vista. Els banyistes han de deixar l'automòbil en un pàrquing de pagament, cinc euros terra endins.
Seguint el camí s'arriba a s'Alguer, una cala ocupada per antigues casetes de pescadors, ara habitades per estiuejants, i després de passar a la vora dels antics murs del castell de Sant Esteve de Mar, apareix la Fosca, un indret ja del tot edificat i relligat amb l'entorn urbà de Palamós. Alguna casa amb pedigrí arquitectònic conviu amb blocs d'apartaments sense pare ni mare.
El cap Gros, un promontori cobert de pins, domina el panorama de la platja. La Fosca és un arenal dividit per una roca punxeguda i obscura com el nom de l'indret. Tot un reguitzell de restaurants, de bars i de botigues d'atuells per als banyistes cobreixen la primera línia de mar i algunes palmeres llueixen el seu serrell des de jardins amagats. Mentre la gent gaudeix de les activitats pròpies de l'escenari, un equip de neteja de l'ajuntament tragina, com ho fan les formigues, les deixalles produïdes pel contingent inesgotable de banyistes.
