Emirats

Ara que s'ha fet oficial la compra per part d'un equip estranger d'una majoria significativa de les accions del Girona FC, sembla que tothom veu clar que tenim moltes garanties de permanència i de plantar cara a la lliga. És així, oi? Han passat a la història les incerteses econòmiques, les derives esportives i allò de tenir a un propietari buscat per la Interpol. Ara podem pensar en gran perquè un emir àrab ens paga la festa. Com li ha passat a més d'un dels grans clubs europeus, podem tenir una font d'ingressos inesgotables per tal d'aconseguir el plaer que donen la victòria i els èxits. No està malament, oi? I qui posa els diners? Això és el de menys si el plaer és gran. Que el pagador és l'amo d'un país on la majoria de dones i de nens no tenen cap dret és un mal menor si les nostres dones i els nostres nens poden veure Messi jugar a Montilivi. Que la fortuna que ens pagarà el gust de veure grans jornades de futbol s'ha guanyat a base del maltractament de milions de treballadors immigrants, és del tot anecdòtic. En tot cas que no haguessin anat a treballar per l'emir aquell si no volien problemes, no? I sí, és cert que allà als gais els tallen el cap, literalment; però què és la sang d'uns quants marietes si l'any que ve, potser, juguem a Europa? Que marxin d'allà i vinguin aquí, que aquí els seus els tractem amb respecte, i de tant en tant els donem suport en manifestacions amb el color de l'arc de Sant Martí. Que som bona gent. Que fins i tot creiem en això de la integració i tant ens fa si són moros o emirs multimilionaris. I que no et pots creure tot el que diuen la premsa i els estudis dels experts sobre quins són els estats que patrocinen el Daesh. Que no em crec que ens paguin grans jugadors i al mateix temps paguin els que ens maten a cop de furgoneta per la Rambla de Barcelona. Que ja tenim la policia que ens protegeix dels dolents mentre som dins de l'estadi. Tot i que ja podrien traduir la publicitat aquesta que surt en àrab al català, que amb els diners que tenen no els costaria gens.