Baixa el nombre de menors gironins que delinqueixen, però aquells que ho fan cada cop acumulen més causes. Bé sigui perquè són reincidents i van sumant arrestos, bé sigui perquè han comès més d'un delicte a la vegada (per exemple, lesions i amenaces). Segons dades del Departament, durant l'últim any hi ha hagut un 14% menys d'adolescents gironins que han passat pel sistema de justícia juvenil.

La majoria dels menors que delinqueixen s'enfronten a condemnes per robatoris, furts, lesions o amenaces. De mitjana, set de cada deu casos acaben a judici i la pena que s'imposa sol ser la de llibertat vigilada. Però també n'hi ha d'altres que es poden resoldre mitjançant la mediació.

«D'entrada això depèn del tipus de delicte, però també cal que tant el menor com la víctima s'hi avinguin; per part del Departament, allò que es fa és incentivar que l'adolescent assumeixi la responsabilitat del què ha fet, repari el dany i es conscienciï per evitar reincidir», concreta el cap dels serveis territorials de Justícia, Jordi Martinoy.

Seguint la tendència general, que també es dona en joves i adults, el número de menors gironins que delinqueixen ha anat a la baixa en els darrers anys. Al 2016 hi va haver 399 adolescents gironins que van entrar al sistema d'execució penal, un 14% menys en comparació amb el 2015. «De fet, es tracta de la xifra més baixa d'ençà del 2010», concreta el director dels serveis territorials.

En el que portem de 2017, segons dades del Departament, 241 menors han passat pel circuit. Tots ells tenen entre 14 i 17 anys i han comès delictes pels quals o bé les víctimes els han denunciat o bé, directament, la policia se'ls ha endut detinguts.

Ara bé, tot i que la xifra global de menors que delinqueixen baixi, sí que aquells que ho fan acumulen cada cop més causes al seu historial. Per una banda, perquè alguns són reincidents; però per l'altra, perquè quan aquests adolescents actuen, n'hi ha que cometen més d'un delicte a la vegada. Per exemple, en el cas d'una agressió física, els de lesions i amenaces.

Robatoris, lesions, furts i amenaces

Segons recull l'estadística del Departament, la majoria d'aquests menors s'enfronten a condemnes per robatoris (siguin del tipus que siguin), lesions, furts o amenaces. «Aquest grup concentra el gruix de delictes», precisa Martinoy. En menor mesura, hi ha altres il·lícits com ara els de danys, robatori de vehicles o conduir sense permís.

A l'hora de fer el perfil d'aquests adolescents, el director territorial de Justícia també explica que pràcticament tots són nois. Només un de cada cinc menors gironins que delinqueixen és noia. A més, concreta Martinoy, en els darrers anys «ens hem trobat amb un increment d'aquells casos més complexes, perquè a la comissió de delictes també s'hi sumen el consum d'alcohol i drogues o bé alteracions mentals».Set de cada deu, a judici

Més de la meitat d'aquests adolescents -de mitjana, set de cada deu- acabaran passant per una sala de vistes. Quan s'arriba a judici, la condemna que més se sol imposar és la de llibertat vigilada. «Això vol dir que, a partir que es dicta sentència, un equip porta a terme un seguiment del menor per observar com evoluciona», precisa Martinoy.

El jutjat també pot imposar que l'adolescent hagi de fer treballs en benefici de la comunitat o bé seguir programes formatius. En aquells casos més greus és quan l'adolescent ingressa en un centre de menors. Actualment, hi ha una vintena de joves gironins a qui el jutjat els ha imposat aquesta mesura (i que es troben a Montilivi o interns en altres centres d'arreu de Catalunya).

Però no tots els menors que delinqueixen acaben enfrontant-se a un judici. També hi ha casos -84 en el que portem de 2017- en què es pot tirar endavant un procés de mediació. «D'entrada això depèn del delicte que s'hagi comès, perquè no es pot fer sempre, però també cal que tant el menor com la víctima s'hi avinguin», explica Jordi Martinoy.

«Allò que es fa és incentivar que el menor assumeixi la responsabilitat d'allò que ha fet, que repari el dany i que es conscienciï», diu el director territorial de Justícia. «De vegades la víctima i l'adolescent parlen i es coneixen o, si hi ha hagut un dany material, allò que es fa és compensar-lo; en qualsevol cas, la vocació és que el menor es responsabilitzi de la culpabilitat i evitar que pugui tornar-hi», conclou Martinoy.