Fred, manipulador o poc empàtic. Aquests van ser alguns dels trets principals amb què van descriure ahir els psicòlegs i psiquiatres l'estat mental de Dave Verbist, l'home acusat d'assassinar i d'esquarterar a Montse Méndezl'octubre del 2013. En la tercera sessió del judici a l'Audiència de Girona, els metges van prendre la paraula per acabar coincidint en un mateix punt. El subjecte confés que va assassinar i esquarterar a Méndez pateix «un trastorn de personalitat antisocial».

Tal com va explicar ahir una de les psicòlogues de l'Institut de Medicina Legal, aquesta «personalitat psicopàtica» converteix a Verbist en una persona «freda, manipuladora, impulsiva i amb una notable absència de temor». També va matisar que és un perfil que «se sent capaç de transgredir» i que sempre «vol mostrar una bona imatge de si mateix», fet que el porta en reiterades ocasions a «tenir facilitat per a la mentira pel rendiment que en pot treure».

Sense gaire empatia

Un altre de les característiques és la «poca empatia» que presenta envers la resta de persones amb les quals pot tenir relació. El doctor Josep Maria Casadesús ho va exemplificar al jurat popular a partir de la pregunta «Què és un amic?», la qual van fer en el seu moment a Dave Verbist i a la que va respondre «Algú que alguna vegada et trairà».

Malgrat aquest trastorn, el que també van poder confirmar ambdues parts, és que les capacitats cognitives de l'assassí no estaven afectades per aquest fet. Els metges van explicar que «aquestes característiques li poden generar problemes, però en cap cas l'afecten la seva capacitat per entendre les coses».

Segons els informes realitzats, «Dave Verbist pot distingir i triar perfectament entre el bé i el mal». També es remarcava el fet que «s'adapta a les relacions amb la capacitat d'assumir o cedir el control segons què més li convingui en aquell moment».

Durant la mateixa sessió van declarar els forenses que van parlar sobre el cadàver de Montse Méndez i l'estat en què s'havia trobat en nombroses localitzacions boscoses properes a Girona. A partir de les restes que es van localitzar, no es va poder confirmar la causa de la mort perquè estaven en mal estat. Moltes de les lesions eren post mortals, i el que sí que van donar per suposat és un context de caràcter homicida, ja que l'assassí havia intentat dificultar la troballa de les parts esquarterades. També van recordar que mai es van arribar a trobar totes les parts del cos.

Un cop finalitzats els testimonis dels forenses es va procedir a la lectura de les conclusions per part de totes les parts. El fiscal de cas, Enrique Barata, va donar les seves per definitives, tal com ho van fer també l'acusació particular i les dues defenses. L'advocada de la família de la víctima va ser l'única que va introduir una alternativa.