En peu de guerra contra els arbres exòtics invasors més agressius amb el medi

En cinc anys es preveu retirar i substituir uns 640 exemplars de quatre tipus d´abrat ornamental

28.11.2017 | 07:00

L´Ajuntament de Girona té sobre la taula un projecte a cinc anys vista per acabar amb la presència d´uns 640 arbres de quatre espècies exòtiques considerades molt invasores i amb gran capacitat de dispersió. L´estudi es va encarregar a l´entitat Galanthus, que va localitzar aquests exemplars als punts que es consideren més conflictius. L´àmbit d´actuació és principalment l´arbrat ornamental situat a menys de 250 metres dels ambients de ribera altament vulnerables. Són espècies que tenen capacitat d´establir-se, propagar-se eficientment i comprometre la dinàmica ecològica dels sistemes naturals.

Les quatres espècies que s´ha decidit retirar són l´auró americà (Acer negundo), present a Domeny, Fontajau i als jardins de la Infància; l´Acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos) localitzada a Taialà, entorn de la riera Bullidors, Sant Ponç i al turó de la Bateria; la morera de paper (Broussonetia papyrifera) amb presència a l´escola bressol Garbí i a la desembocadura torrent de Bullidors; i sobretot l´ailant (Ailanthus altissima), que s´ha detectat a La Copa, Emili Grahit, Fontajau, Pont Major, la depuradora de Girona, Sant Ponç, l´Eixample sud, Sant Narcís, Lluís Pericot i al CEIP Bosc de la Pabordia.

Exemplars no adients


«Ara ens toca corregir errors comesos en el passat, possiblement perquè es tenien menys coneixements tècnics», assenyala el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre. Sense dir-ho, està explicant que abans, en ocasions, es plantaven arbres d´espècies perquè ornamentalment dotaven de bellesa l´espai o quedaven integrades en el disseny urbà tot i no ser les més adequades per a l´hàbitat. El regidor, exposa que el pla, que té un pressupost d´uns 110.000 euros, s´ha fet «amb objectius factibles» i actuant allà on hi ha «efectes evidents sobre els hàbitats més sensibles».

També deixa clar que no s´actua «per arrasar res» sinó que tot està molt estudiat i les actuacions seran «realistes» i «quirúrgiques». «Tot els casos estan justificats. No som arbròfobs», deixa clar. De fet, la gran majoria de tipologies diferents d´acàcies no es tocaran. Un cas de llibre on l´actuació és urgent se situa en un parc de Sant Ponç a tocar de l´hospital Josep Trueta. Allà hi ha un focus molt important d´ailantus i les llavors s´han dispersat i afectat part del riu Ter.

Alguns dels arbres, com els aurons o l´ailant són coneguts per la seva resistència a la contaminació. Les procedències són molt variades. La morera de paper i l´ailant tenen origen asiàtic i la primera era utilitzada antigament per al procés de fabricació del paper. L´acàcia de tres punxes té gran capacitat de rebrot i resisteix molt bé la sequera i les podes.

Aquest novembre s´ha portat a terme la primera fase, amb herbicida a l´arbrat de carrers i de parcs propers als rius perquè durant el febrer se´n faci la substitució per espècies autòctones. Concretament, s´ha actuat a l´aparcament de la Copa, el carrer d´Emili Grahit, el parc de Vista Alegre, a la zona del pavelló de Fontajau, al voltant del camp de futbol de Pont Major, al parc de Domeny i als jardins de la Infància. Al febrer es preveu talar i retirar els exemplars als quals s´ha injectat herbicida ara per tal de poder fer replantament amb espècies autòctones adaptades al clima de la ciutat durant el mes de març.

Els exemplars que s´aniran plantant tindran característiques similars a les espècies eliminades però no tindran afectacions negatives al medi. L´objectiu és «anar revitalitzant els ecosistemes propis dels àmbits de ribera mitjançant espècies pròpies i substituir aquelles invasores més lesives cap al medi», segons el representant municipal.

A més de tot això, s´actuarà a l´entorn del castell de Montjuïc on hi ha la gespa coneguda com cua de rata (Pennisetum villosum) que inicialment era en un parterre i s´ha estès considerablement.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema