Una obra literària és com un riu, s'alimenta de les aigües que brollen de les muntanyes, creant rierols que baixen ràpidament com venes capil·lars, fins a formar definitivament el curs principal. Els escriptors també utilitzen infinitat d'anotacions i d'esborranys abans no arriben a desenvolupar el riu de la seva obra. Són munts de papers que es van sedimentant feixugament en tots els racons de les cases dels autors.
Aquests papers es guarden més o menys sistemàticament, juntament amb tota mena de documentació particular i domèstica i és una part del llegat que deixen als seus hereus. Moltes vegades no és un llegat còmode, no és un bé en si mateix que es pot taxar a preu de mercat. El seu valor monetari és ínfim, però ocupa espai. Molts d'aquests lligalls, quaderns, blocs, etc., acaben en el contenidor del paper per reciclar, altres s'escampen impudorosament en les parades dels Encants o acaben dipositats en algun arxiu comarcal que els vulgui acceptar com a donació.
Aquests dies s'ha presentat un nou llibre amb material inèdit de Josep Pla, a partir de notes trobades en el seu arxiu i que porta per títol Fer-se totes les il·lusions possibles. Aquestes notes disperses que ha recollit el professor de la Universitat de Girona Francesc Montero, han aparegut gràcies al fet que aquesta documentació de l'escriptor de Palafrugell no hagi tingut la mateixa fi que es descrivia en el paràgraf anterior.
Com cada any per aquestes dates, la Càtedra de Patrimoni Literari dirigida per la doctora Mariàngela Vilallonga organitza una jornada sobre algun tema entorn, precisament, del patrimoni literari i enguany tocava parlar d'aquest tipus de papers. Bibliotecaris, arxivers, familiars i els mateixos escriptors hi han deixat sentir unes veus, unes experiències i unes opinions que han de servir per anar bastint els dics que ens han de permetre contenir les riuades de l'oblit.
