L'inici de la licitació d'un projecte d'estudi de nous baixadors de tren per part de la Generalitat de Catalunya no és, en si mateix, cap bona notícia. Podria semblar-ho, però ni de bon tros té aspecte de notícia favorable. Certament, tampoc de desfavorable. Més aviat de feina inútil. Perquè no té cap sentit, cap, fabricar noves estacions en una xarxa deficient de freqüències, mancada d'enllaços efectius i buida de serveis vinculats a la millora de la mobilitat. Estudiar només dues opcions, Pont Major o l'Avellaneda, és voler donar la imatge que s'està fent quelcom, encara que el que s'estigui fent sigui inútil. L'actual xarxa de Rodalies, tutelada per una infraestructura vella, decrèpita i escassa de recursos, segueix el deix dels vicis de l'antic control territorial de Renfe. Com han demostrat diferents treballs, obviar la trama funcional del territori i mutilar la intermodalitat en benefici de l'opulència de les construccions amb visió exclusivament urbanística, és un greu i caríssim error. La relació deficitària entre el que ha costat aixecar l'estació de l'AVE al centre de Girona, i els seus beneficis econòmics i socials per a tots els gironins i gironines, n'és l'exemple més paradigmàtic que ha patit la nostra ciutat pel que fa al planejament de la xarxa de mobilitat. I alguns projectes de moment despistats de la memòria col·lectiva, com el baixador de l'AVE a l'aeroport, reforcen la manca de coneixement de les dependències funcionals dels ciutadans amb l'àrea d'influència de Girona.

Quan tindrem el responsable polític valent que elevi el seu punt de vista sobre el territori i demani dibuixar una xarxa intermodal basada en criteris objectius i no en pedaços? Naturalment haurà de ser algú dotat, o dotada, de gran generositat, ja que haurà de pensar en més enllà de la seva vida política activa, i en fer cas als criteris dels serveis tècnics d'aquí i no el dels que viuen lluny d'on passen les coses. Com sempre.