Disset propietaris concentren el 28% dels habitatges buits de Girona, cosa que significa un total de 214 vivendes. D'aquests, 21 pisos pertanyen a una persona física, mentre que els setze restants són persones jurídiques: hi ha cinc entitats financeres que concentren 68 habitatges, cinc agents immobiliaris que en tenen 63 i sis empreses promotores i constructores que en sumen 62. Aquestes són algunes de les dades de l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Girona a la Cooperativa Lacol, en el qual es fa una diagnosi i propostes per tal de mobilitzar el parc d'habitatges buits que hi ha la ciutat. El document data de març de 2017, malgrat que no va ser fins ahir que es va presentar a les entitats que formen part de la Taula de Coordinació Local pel Dret a l'Habitatge.
L'informe porta per títol Estratègies i actuacions a l'abast municipal per a la mobilització del parc vacant d'habitatge al municipi de Girona. Segons les dades de recull, a la ciutat hi ha 772 habitatges buits que són titularitat de 466 propietaris, el que suposa un 2% del parc d'habitatge principal de Girona. L'informe apunta que es tracta d'un percentatge baix, però tot i això assenyala que si s'aconsegueix mobilitzar pot permetre donar resposta a les necessitats d'habitatge assequible que h iha a la ciutat.
La majoria d'habitatges buits són de petits propietaris: hi ha 384 propietaris que tenen un habitatge buit cadascun; 40 titulars que tenen dues vivendes; catorze que en tenen tres cadascun i onze que en tenen quatre o cinc. Com a contrapunt, però existeixen aquests 17 grans propietaris que concentren un total de 214 vivendes; el 28% del total. Entre ells en destaquen especialment quatre que entre tots són titulars de 83 vivendes, és a dir, que tots junts concentren un 11% del parc d'habitatges buits.
La majoria d'habitatges buits es troben en blocs de pisos on la majoria de les vivendes estan ocupades. Tot i això, també s'identifiquen un total de 14 finques a tot Girona on més del 90% dels pisos estan buits. Això, alerta l'informe, pot comportar disfuncions i problemes en les comunitats de veïns i, en aquells casos que la finca està totalment buida, pot suposar problemes de manteniment i deteriorament de l'edifici.
Dificultats d'accés a l'habitatge
La mobilització d'aquest parc d'habitatge buit permetria donar resposta a la creixent demanda d'habitatge de lloguer que hi ha a la ciutat. Segons constata l'estudi, en els darrers anys s'ha fet palès l'augment de les dificultats que pateixen moltes llars per accedir a un habitatge.
El document apunta que la crisi econòmica iniciada el 2007 ha suposat el descens de les rendes familiars per a moltes llars, i a Girona, a aquesta situació s'hi suma un augment progressiu dels preus de lloguer, així com «la reducció de l'oferta fruit d'una menor mobilitat de les persones llogateres i, en determinades zones, de la pèrdua d'habitatge principal cap a ús turístic».
En aquest sentit, l'estudi també assenyala que les dinàmiques del mercat de lloguer -amb un augment progressiu dels preus els darrers anys- i del mercat turístic -amb la pèrdua d'habitatge principal en favor d'habitatge d'ús turístic- poden actuar en contra de la mobilització de l'habitatge buit cap a l'habitatge assequible.
Mentrestant, l'oferta d'habitatge de lloguer asesquible és «limitada» a la ciutat, i s'apunta a la necessitat d'ampliar-ne l'oferta. En aquest sentit, segons les dades municipals, un 65% dels demandants d'e vivenda voldrien un habitatge de lloguer. En la mateixa línia, a Girona es comptabilitzen avui en dia un total de 188 unitats de convivència que demanen un habitatge de la borsa de lloguer social i cent que necessiten urgentment una vivenda i que estan identificades pels serveis socials municipals.
Més enllà de la diagnosi, l'estudi també recull algunes propostes que l'equip de govern està estudiant en aquest moment. La intenció del govern local és presentar públicament l'informe en els propers dies.
