«Qui estima un àpat selecte, camina, volta i comprova... I acabava en el predilecte: el Restaurant Vilanova». És el primer escrit que hi ha en el llibre d'honor del restaurant Vilanova de Salt, sortit de la mà del desaparegut batlle Salvador Sunyer. El local de cuina catalana i familiar va abaixar, per sempre, les persianes, aquest dimarts, per jubilació dels seus propietaris. El darrer a escriure-hi unes paraules ha estat l'actual batlle de la vila, Jordi Viñas.

Durant dècades, hi han passat multitud de gent coneguda com ara polítics, pintors, cantants i músics com Adrià Puntí o Nito Figueras, però molts veïns anònims que omplien el menjador sobretot els caps de setmana. I moltes colles. El restaurant estava al passeig Marquès de Camps des de l'any 1987. Els orígens, però, arrenquen l'any 1921, amb un petit establiment al carrer Major.

El carret d'olis i el de pastisseria amunt i avall. Era una de les característiques del menjador que portava en Jordi Vilanova, amb l'ajut de la Sílvia i la Laura, «dos sucres de nenes», segons la Maria Lluïsa Torrent, encarregada de la cuina i esposa d'en Jordi. Alguns dels seus plats populars han estat: el carpaccio de sèpia, les carxofetes, la patata gratinada, el bacallà amb samfaïna, l'arròs caldós amb cabra de mar, els peus de porc amb gambes, el filet de vedella amb pernil ibèric i amanida de vieires, entre d'altres. Alguns extrets de la formació rebuda a l'escola Lladonosa de Barcelona i del treball en establiments a Sant Sebastià i a Maranges, entre d'altres.

«Estem molt agraïts als clients que durant tants anys ens han estat renovant la confiança», explicava ahir Torrent. Els responsables de l'establiment sempre han estat amables i això ha fet que els clients els repetissin que «se sentien com a casa».

L'establiment original el van obrir Miquel Vilanova i Esperança Vilanova (marit i muller), on venien begudes i aliments a la vegada. El seu fill mitjà, Paco, i la seva dona, Anita, el van transformar. Primer com a botiga de comestibles i, més tard, en la dècada dels anys 40, en bar. Cap al 1968 els seus fills, Jordi i Àngel, el van convertir en cafeteria. Ja més tard, cap al 1985, Jordi Vilanova i Maria Lluïsa van convertir la cafeteria en un petit i acollidor restaurant. Finalment, l'any 1987, es van traslladar al passeig Marquès de Camps, on han estat fins ara, amb l'ajut del seu fill Lluís. Aquí havien «retornat als orígens recuperant el bar cafeteria, sense oblidar el restaurant», expliquen.

Quan l'establiment estava al centre de la vila acollia molts dinars i sopar de treballadors i de colles de joves estudiants i d'entitats i clubs esportius. Quan el local va canviar d'ubicació, molts van seguir anant-hi, cosa que va crear pràcticament un «grup d'amics de Can Vilanova».

L'última jornada va incloure llàgrimes i molts records i no es descarta, més endavant, obrir un dia per fer una gran festa de comiat per agrair els anys de confiança dels clients.