La Generalitat ha creat una comissió per tal d'estudiar individualment els casos dels joves extutelats per la DGAIA que viuen al carrer, un cop han abandonat el centre d'acollida al fer 18 anys. Una de les mesures que s'han posat sobre la taula és ampliar les places en pisos dedicades a aquestes persones. Actualment la Generalitat tutela 1.203 joves entre 16 i 18 anys, que en els propers mesos sortiran dels centres. El secretari d'Afers Socials i Família, Francesc Iglesies, reconeix "l'emergència social" i diu que aconseguir un habitatges "és prioritari". Per la seva banda, la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, deixa clar que "se'ls informa" de les ajudes a les que es poden acollir abans que surtin dels centres, però "en molts casos hi renuncien", assegura. Oliva s'ha queixat de la lentitud per part del govern espanyol a l'hora de tramitar la documentació d'aquests joves, fet que provoca que molts d'ells no puguin accedir a totes les ajudes.
La Generalitat posa fil a l'agulla per resoldre el problema dels joves que viuen al carrer un cop han complert la majoria d'edat, i deixen d'estar a càrrec de la DGAIA. Aquest divendres s'ha creat una taula de treball amb entitats i administracions per tal de concretar algunes mesures per poder donar resposta al què consideren un "problema social". La voluntat és tractar de forma individualitzada cada cas i així donar la resposta "més pertinent". De moment, la primera reunió ha servit per arrencar un compromís per part del departament de Treball i Afers Socials, perquè ampliï les places de pisos dedicades a aquests joves.
"La prioritat és resoldre la urgència d'habitatge", explica el secretari d'Afers Socials, Francesc Iglesies. De fet, la manca de pisos per aquests extutelats ha estat la principal denúncia que han fet les entitats com Girona Acull. Iglesies reconeix que és un problema que "cal abordar amb tota la seva complexitat" i concreta que caldrà parlar amb altres departaments com Territori o Justícia, a més dels representats a la comissió, per poder coordinar una acció "conjunta i efectiva".
El secretari, però, diu que l'oferiment d'un sostre no és l'únic aspecte que cal resoldre. En aquest sentit, la formació i l'acompanyament seran "dos pilars bàsics" d'aquest nou pla de treball que es confeccionarà. Pel què fa a l'àmbit formatiu, Iglesies diu que buscaran ajustar-se a les capacitats de la persona en funció de les seves habilitats. Per exemple, si un dels extutelats ha treballat de fuster, se li proposarà fer una formació en aquest àmbit.
Pel què fa a l'acompanyament es potenciarà la presència dels mentors per tal d'ajudar-los a l'hora d'integrar-se en la societat i no quedar exclosos. "La figura dels mentors és una eina molt important, que permet tirar endavant el jove", comenta Iglesies.
Se'ls informa de les ajudes
Des de la DGAIA s'ha volgut desmentir que "es deixi tirades" aquestes persones un cop han complert els 18 anys. En aquest sentit, la seva directora, Georgina Oliva, ha assenyalat que abans que aquests joves surtin dels centres d'acollida els professionals els informen perquè sàpiguen quines ajudes tenen.
Entre aquests beneficis hi ha l'opció de cobrar un màxim de 650 euros, fer programes de formació i accedir a un habitatge. Això sí, va condicionat a una sèrie de requeriments. "En molts casos hi ha persones que hi renuncien perquè tenen altres projectes de vida, i són majors d'edat", remarca Oliva.
El problema arriba quan aquests joves no tenen la documentació en regla i surten del centre. Com que no tenen un N.I.E, els bancs no els permeten obrir un compte bancari per tal d'ingressar-los l'ajuda que ofereix el Govern. "El marge de maniobra que tenim és molt més limitat si no tenen documentació", admet la directora de la DGAIA.
Aquest és un dels aspectes que més ha criticat Oliva i en responsabilitza directament a l'Estat. "El què abans podíem fer en dues o tres setmanes, ara resulta que costa nou mesos. Si a sobre fan una lectura restrictiva de la llei d'estrangeria, tot s'alenteix més", lamenta.
Per això ha demanat "col·laboració" al govern espanyol per tal que agilitzi els casos d'aquells joves que han de sortir del centre d'acollida i no porten nou mesos a Espanya, ja que queden en una "situació vulnerable".
181 extutelats a comarques de Girona
Ara mateix a les comarques de Girona hi ha 181 joves extutelats detectats per la Generalitat. En relació a la trentena de nois que l'Ajuntament de Girona va assegurar que hi havia a la ciutat, des del Govern no han volgut confirmar la xifra, però asseguren que només els consten una desena de casos.
El perfil d'aquests joves són el d'un noi indocumentat d'entre 14 i 17 anys que decideix sortir del seu país d'origen - habitualment el Marroc - i venen des de centres d'acollida d'Andalusia fins a Catalunya. Un cop aquí alguns es queden i d'altres pretenen continuar el viatge cap al nord d'Europa.
