Abans de Nadal, però no pas gaire lluny de les festes, pel capvespre d´un divendres, venia de comprar pa. Caminava en direcció al carrer de EG, per la vorera del carrer del Malastruc que, ben il·luminada, voreja l´edifici del que va ser la Caixa de Ciutat de X, que ara forma part del complex de l´antiga Caixa de Despeses Inútils. Transformada per l´art de l´economia no submergida en CaixaBank de Despeses Útils. A la meitat de la mançana hi ha un espai rectangular que entra cap a dins de l´edifici formant un paral·lelepípede d´una certa profunditat. A la part superior dreta o esquerra (segons si us ho mireu de fora o de dins estant) hi ha una càmera de vídeo. Aquell dia, a la vista de tothom, soplujada dins de la dent arquitectònica, hi havia una noia asseguda a terra. Però amb una característica singular que destacava sobre les altres (portava també unes ulleres fluorescents): era nua de cintura cap avall. Parlava (de fet, semblava implorar-li quelcom) amb un home al qual no puc descriure, perquè quan vaig veure la noia, ell ja estava a la meva esquena. Per allí passava un munt de gent, fins i tot un xicot d´aspecte magribí, que conduïa un carret amb un nen petit. El xicot coincident amb el meu deambular, mentre avançàvem, va comentar-me l´estranya falta de roba de la noia i la visió no menys intrigant de les seves gràcies exposades a la multitud. Confesso que l´escena em va deixar perplex. És possible que la càmera de vigilància tingui gravat un bon tall de pornografia més o menys dura. Potser caldria esbrinar-ho, prèvia instància al senyor president de la corporació bancària, per més que avui tingui la seva llar a Tavència City. Encara avui dia no sé pas què pensar de l´escena, molt menys de com hauria d´escriure la instància. Si no fos pels comentaris del noi del carret amb el nadó, pensaria que tota l´escena l´havia somiat. Record que el noi del carret amb el nadó anava molt ben vestit, com sortint d´alguna reunió important.
