24 de febrer de 2018
24.02.2018

Com fer acrobàcies (im)possibles

L'espectacle vermell és una explosió de força, equilibri, malabarismes i contorsions que provoquen taquicàrdies pel perill que assumeixen els diferents artistes. Tot plegat amb una estètica acurada on els llums acolorits i la música en viu et fan seguir amb furor cada un dels números

27.02.2018 | 07:08
Com fer acrobàcies (im)possibles

Servidor, acostumat a escriure sobre plens municipals amb polítics a avorrits, ha tornat apassionat del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or que es fa a la Devesa de Girona. L'espectacle vermell és una explosió de força, equilibri, malabarismes i contorsions que provoquen taquicàrdies pel perill que assumeixen els diferents artistes. Tot plegat amb una estètica acurada on els llums acolorits i la música en viu et fan seguir amb furor cada un dels números.

Obre el foc el duo format per Audrey i Thomas, que genera onomatopeies d'admiració no només per la lleugeresa de roba sinó per la seva història d'amor. Segueixen els malabars de tretze xinesos de la companyia Jinan Acrobatic Troupe, on l'espectador no dona l'abast per seguir els barrets que van d'un costat a l'altre i d'unes a altres mans. Pel mig, el pallasso argentí Pietro Vicentini amenitza la gala amb virgueries i comicitats i el mestre de cerimònies, el director del Festival, Genís Matabosch, es desviu presentant cada una de les presentacions.

Amb les teles aèries l'australià Jack Dawson es posa en risc amb agosarades rebolcades a més de deu metres d'alçada, de vegades subjectat pràcticament amb els dits del peu. Un dels més aplaudits és el forçut mongol Tulga, que fa equilibris amb pals de fusta gegants, boles de jugar a bitlles i gira una asta amb quatre damisel·les penjades als extrems.

Els bielorussos Veronika Rybchonak i Maksim Vinahradau llueixen amor mentre es mouen a l'aire com papallones en zel. La primera frenètica part acaba amb una de les actuacions més aplaudides pel públic, que s'arriba a posar dret. És l'equilibrista Kuk Ryong Han, de Corea del Nord. Qui escriu aquesta crònica es va trencar una vèrtebra en el passat i ara pateix observant la flexibilitat del nord-coreà. M'hauria partit l'esquena tres cops per quatre parts. El risc també sembla fregar l'impossible aguantant el cos a l'inrevés a gran alçada amb les mans i uns pals que semblen escuradents. Per un segon sembla que caurà i causa crits entre els assitents. El públic pot votar quin és l'espectacle que li ha agradat més. El redactor d'aquesta crònica manté la incògnita...

Després d'un interludi, amb unes crispetes en una mà i un gintònic a l'altra, prenc apunts fent malabarismes, que per això soc en una carpa de circ. És el torn del grup vietnamita De Tru, que fa posar els pèls de punta amb números originals i columnes humanes aèries que només trobarien un competidor: els Marrecs de Salt. Un altre espectacle molt aplaudit són les contursions extremes de l'artista finès. Amb disset anys la seva flexibilitat el fa semblar un dibuix animat desmuntable com les peces de lego.

Segueixen els malabars russos de Dmitry Dubinin, que juga amb boles de billar, fins i tot a les fosques i la parella Iluiia Bezrukova i Igor Ticinschi que es desprenen d'una asta xinesa i queden frenats a mil·límetres de quedar esclafats a terra, en una demostració de força a les cames i als braços.

I la jornada clou amb un plat fort. Els homes voladors de National Circus of Pyongyang, de Corea del Nord. És el primer cop que surten del país i regalen a Girona un autèntic festival combinatiu de disciplines com la barra fixa i una bàscula, que un queda amb la boca oberta i les crispetes mig rosegades per terra. Els aplaudiments s'allarguen quan culminen un quintuple salt mortal.

Aixeco la mà. Puc tornar al circ un altre dia?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema