El Teatre de Salt es va omplir ahir al vespre per celebrar, un any més, la independència de Salt i distingir persones i entitats que han posat un granet de sorra per millorar la vila. Enguany els guardonats amb el Premi Tres de Març han estat els propietaris del restaurant Vilanova, Maria Lluïsa Torrent i Jordi Vilanova, i l'entitat Oudiodial. Són trenta anys ja de premis.

L'alcalde, Jordi Viñas, va iniciar el discurs amb un record cap a l'exalcalde de la vila Salvador Sunyer i Aimeric, que va morir fa uns mesos. Va recordar que ell va ser qui va crear els premis «perquè s'estimava Salt i la seva gent i se'n sentia orgullós». A l'acte, hi va ser present la seva dona, Carme Bover. Viñas va mostrar-se convençut de «la il·lusió d'en Salvador per aquests premis, per tot el que signifiquen i perquè han perdurat i s'han consolidat».

«Avui, en aquest Teatre de Salt, en Salvador és ben present: en els valors i l'esperit que es premien i en l'orgull per la pròpia identitat dels saltencs i saltenques», va insistir.

En referència als premiats, va destacar la implicació personal i la participació dels propietaris del restaurant Vilanova «en nombroses activitats i iniciatives del nostre poble amb la gastronomia com a fil conductor». Va recordar que Torrent va ser una de les peces clau en el naixement de les Cuineres de Salt i que sempre que ha calgut ha donat un cop de mà fent classes de cuina, tastets a la Fira del cistell i classes al Mercat cobert, entre altres.

El batlle va recordar que ara han posat punt i final a una vida dedicada a la restauració en un establiment que portava «ímplicit el segell de qualitat i bona cuina que ha sabut guanyar-se al llarg dels anys i que ha lligat el seu nom i el de Salt al de la millor cuina de les comarques gironines». Pel que fa a l'associació Oudiodial, va destacar que en poc més de deu anys ha sabut «fer-se un lloc ben visible en l'entramat associatiu de la nostra vila».

Els seus membres són de l'ètnia diola, originaris de la regió de Casamance al Senegal, de Gàmbia i de Guinea Bissau. L'alcalde va posar en relleu que «dediquen gran part de la seva activitat a difondre la cultura diola entrellaçant-la amb la de casa nostra, estenent així un pont que uneix un origen i un destí, la cultura pròpia i la que acollim». Se'ls pot veure, per exemple, a la Cavalcada de Reis, el Carnestoltes o la Festa Major.

Viñas va aprofitar l'acte per lloar els beneficis de la diversitat: «El premi que rebeu avui és el clar reflex del patrimoni humà que aporta la diversitat i de com la suma de les diferents identitats dona com a resultat un enriquiment col·lectiu».

Finalment, el batlle va fer referència a l'actualitat política catalana. Va parlar de les absències a Catalunya dels independentistes empresonats i dels «exiliats». En aquest sentit, va denunciar l'aplicació de l'article 155 de la constitució que, segons va dir, «pretén anul·lar la nostra identitat com a poble, la nostra cultura i la nostra llengua a les escoles, perquè saben que la immersió lingüística a les escoles és la millor eina de cohesió per als nens i nenes del nostre País, un model d'èxit que alguns volen eliminar». Moments abans havia posat de manifest que «defensar la identitat d'un poble no és delicte, defensar la llengua i cultura pròpies no és delicte, defensar el seu dret d'autodeterminació democràticament amb unes urnes no pot ser mai delicte».

Per cloure, va animar els presents a seguir treballant per fer un municipi cada dia una mica millor, «un municipi que és i vol ser respectat, i que gràcies a la vostra tasca i a la de tantes entitats i persones, com les premiades durant 30 anys, ha aconseguit reinventar-se i mirar al futur amb optimisme i il·lusió».