La plataforma 'Més barri, menys pisos turístics' ha iniciat una campanya per denunciar "el problema" que té Girona amb aquest tipus d'habitatge. L'entitat, formada per veïns, alerta que "s'està expulsant" els llogaters i exigeixen a l'ajuntament que "posi solucions efectives" que reverteixin una situació, que alerten que pot "acabar com la de Barcelona". El membre de la plataforma Arnau Barqué explica que des de que van presentar la moció al ple que va ser desestimada, han rebut moltes denúncies de veïns que s'han vist afectats. Per això, Barqué demana que es creï un cens de pisos turístics, per poder exigir que compleixin amb tota la normativa. A la taula rodona, que l'entitat ha organitzat aquest dissabte, hi ha participat l'experta en mercat immobiliari Maria Josep Moner, que ha reconegut que els molts pisos estan en mans d'empreses inversores que prefereixen fer-ne un ús turístic "perquè poden cobrar el triple que un lloguer normal".
Continuen les protestes per la proliferació de pisos turístics al Barri Vell de Girona. Aquest dissabte la plataforma 'Més barri, menys pisos turístics' ha iniciat una campanya per denunciar "el problema", i demanar a l'ajuntament de la ciutat que "prengui mesures" per frenar l'aparició d'aquest tipus d'habitatges. "El que volem és que aquesta qüestió segueixi sobre la taula, perquè és un debat que cal abordar", ha concretat el membre de l'entitat Arnau Barqué.
Per això, han organitzat una sèrie d'actes informatius que també serviran per recollir les queixes de veïns afectats. Barqué assegura que hi ha llogaters que han de marxar "després de molts anys" perquè o no els renoven el lloguer, o els apugen el preu - en algunes ocasions fins a un 50% -. "Evidentment han de deixar el pis perquè no ho poden assumir", assenyala.
A més, Barqué explica que ara mateix "és impossible" trobar un habitatge de lloguer al Barri Vell que estigui acord a un sou "normal". En aquest aspecte coincideix amb l'experta immobiliària Maria Josep Moner que alerta que fa temps que l'única oferta que hi ha en el casc antic gironí "són apartaments de luxe".
Moner explica que això es deu a l'augment dels pisos turístics que ofereixen un rendiment "molt més gran" que no pas el d'un llogater habitual. "Si tu vols arrendar un habitatge et posen un preu de mercat determinat i t'incrementen l'IPC. En canvi, si es tracta d'un pis turístic et poden cobrar el doble o el triple", explica.
L'agent immobiliari reconeix que el Barri Vell "és el més afectat" de Girona, però deixa clar que es tracta d'una problemàtica que s'està estenent a d'altres zones de la ciutat. "A Santa Eugènia o Sant Narcís pots trobar més coses, però igualment és complicat", adverteix Moner.
Crear un cens de pisos
Per tot plegat, des de la plataforma han tornat a demanar a l'Ajuntament de Girona que faci un cens de pisos d'aquest tipus, per tal de tenir-los localitzats i se'ls pugui exigir que compleixin amb la normativa. "Assenyalar quins habitatges estan destinats a l'ús turístic és molt important", argumenta Barqué.
El membre de la plataforma lamenta que el ple tombés la moció que van presentar i que proposava la creació d'aquest cens i la protecció dels llogaters. L'escrit va rebre el suport de la CUP i ERC a més de l'abstenció del PSC, però no de l'equip de govern de CiU.
Malgrat tot, les protestes han aconseguit que l'Ajuntament de Girona intercedeixi entre aquells ciutadans del Barri Vell que rebin pressions per marxar. Sobretot, veïns a qui el propietari els encareix el lloguer de manera desorbitada perquè vol reconvertir l'edifici en apartaments turístics. De fet, el consistori ha creat un registre de tots aquells gironins que fa més de deu anys que viuen al casc antic gironí.
A més, l'equip de govern també es va comprometre a fer un estudi per saber quins habitatges turístics que hi ha a la ciutat, i especialment al Barri Vell, operen sense llicència.
L'estudi, però, formarà part d'una diagnosi molt més àmplia. Abastarà tot el parc d'habitatge que hi ha a la ciutat, amb l'objectiu de saber a què es destinen tots aquells pisos o cases que no són residència habitual (i que, ara, l'ajuntament xifra en uns 11.000).
