14 de març de 2018
14.03.2018

Estrasburg condemna Espanya pel cas de la crema de fotos del Rei

El Tribunal Europeu dels Drets Humans considera que l'acte estava emparat per la llibertat d'expressió i obliga l'Estat a indemnitzar els dos gironins condemnats per l'Audiència Nacional el 2008

19.03.2018 | 07:07

El tribunal europeu no veu incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona i els jutges consideren per unanimitat que l'acte està emparat per la llibertat d'expressió i pensament de Jaume Roura i Enric Stern, la qual consideren que va ser violada.

Stern i Roura van ser inicialment condemnats a 15 mesos de presó però el jutge va acabar substituint la sanció per una multa. El tribunal considera, sobre aquest punt, que la condemna imposada no va ser «proporcionada ni necessària en una societat democràtica» i obliga Espanya a tornar als homes la quantitat corresponent -2.700 euros a cadascú- i 9.000 euros a tots dos. Els magistrats apunten també que l'acte va ser part d'una crítica política, «més que personal», de la monarquia en general, i que no anava més enllà «d'un cert grau permissible de provocació» per transmetre un missatge «crític».

Deu anys després

La resolució del cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans arriba dos anys després que aquest obrís una investigació sobre els dos antimonàrquics. L'Audiència Nacional va condemnar-los a presó per un delicte d'injúries a la Corona (pena substituïda per 2.700 euros de multa cadascun). El seu advocat, Benet Salellas, va recórrer contra la sentència però, finalment, el Tribunal Constitucional la va ratificar el juliol del 2015.

La sentència concloïa que cremar fotografies del Rei no està emparat per la llibertat d'expressió perquè és un acte «ofensiu» i «incitador a l'odi». Salellas va demanar llavors a Estrasburg que es pronunciés sobre si la crema de fotografies del monarca suposava un delicte d'incitació d'odi o bé, per contra, si era un acte emparat per la llibertat d'expressió, un dels drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Celebració a la plaça del Vi

Després de fer-se pública la notícia, alguns dels encausats ho van celebrar ahir a la mateixa plaça del Vi. La defensa de Roura i Stern, el lletrat Benet Salellas, va assegurar que la decisió s'ha de llegir com «una victòria del moviment» i «un homenatge a la persistència a defensar una posada en escena del que va ser un acte normal, que queda totalment enquadrat dins de la llibertat d'expressió i manifestació». «El que volem és enderrocar la doctrina que va intentar establir el Constitucional el 2015 i que ha estat utilitzada després per interpretar tots els delictes d'injúria a la corona, enaltiment del terrorisme i que ara s'ha començat a utilitzar de manera massiva contra l'independentisme» va explicar.

L'advocat també va remarcar que la sentència és una «estocada molt profunda i sòlida» contra el delicte d'injúries a la corona, ja que precisament «el Rei - que és el màxim representant polític - ha de tenir una tolerància a la crítica molt més intensa que la resta de la ciutadania».

El representant d'Alerta Solidària, Martí Majoral, va aprofitar la celebració per recordar que «no només van ser dues persones les represaliades» sinó que «n'hi va haver moltes més que seguint la crida de solidaritat van cremar fotografies del Rei i van patir la repressió en forma de multes i judicis».

Majoral va assegurar que «feia molts anys» que esperaven la sentència i que «és un primer retret públic i notori d'un tribunal que l'Estat Espanyol legitima i on participa». El representant va acabar animant la ciutadania «que cada vegada que la família reial trepitgi els Països Catalans, el poble respongui amb pires monàrquiques i fotografies del rei en flames i que ho puguem convertir en una bonica tradició».

Encenedors, per si de cas

Els dos gironins encausats no van estar presents ahir a la plaça, però sí que hi havia alguns dels altres setze represaliats que posteriorment van cremar fotos en solidaritat amb ells i que van quedar absolts. Una d'elles va ser Núria Brugada, que va considerar que «la sentència referma en certa manera que nosaltres teníem la raó». «El que busca la repressió és desmoralitzar. Deu anys després seguim mobilitzats, no han aconseguit el que volien» va sentenciar.

Brugada va anunciar també que dissabte hi ha prevista una petita celebració on la gent pot portar encenedors «per al que pugui passar». De fet ahir al vespre, un centenar de persones es van agrupar a Banyoles per cremar fotos.

La resposta de l'Estat

Paral·lelament, el Govern espanyol ja va avançar ahir al vespre que «respecta i acata» la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons van confirmar fonts del Ministeri de Justícia a l'ACN. «El Govern respecta i acata totes les sentències dels tribunals de justícia», van afirmar les fonts. «Aquesta sentència demostra que el sistema de garanties i de defensa dels drets ha funcionat tant al sistema espanyol com en l'àmbit del tribunal europeu», van afegir. Des de l'Executiu encapçalat per Mariano Rajoy també es va dir que el text del tribunal posa de manifest que «tots els ciutadans sense excepció tenen garantida la màxima tutela judicial dels seus drets».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema