Groucho Marx trobava la televisió molt educativa i deia que «Cada vegada que algú l'engega me'n vaig a l'habitació del costat a llegir un llibre». Cada dia que passa, penso que és més encertada aquella frase. I és que ara em trobo molt sovint amb el mateix cas, sobretot quan surt per la pantalla la cara enverinada de la ciutadana Arrimadas, l'efígie fatxendosa i estrafeta de l' Albiol o el somriure vituperiós i tòxic del virrei Millo. No hi puc fer més, no els suporto. L'espanyolisme ha creat unes criatures odioses, insofribles, mentideres, hipòcrites, insidioses, antipàtiques, execrables i abominables. Ciudadanos i el Partido Popular són maquinàries dissenyades únicament per a defensar els interessos espuris de la corrupta classe dirigent espanyola. Ells i els seus acòlits del PSOE ens empastifen cada dia amb un insuportable i pútrid alè, produït per una contínua mala digestió de la història.
Són individus -i individues-, fills de militars de piquet d'execució, de policies de porra ensangonada, de jutges prevaricadors, de funcionaris de l'estat amb privilegis immemorials i xupladors de tota mena, que han trobat la manera de conjuminar tots els seus variats i inconfessables interessos per a perpetuar-se uns quants segles més en el poder, i ara veuen en la possible independència de Catalunya una gran amenaça als seus propòsits. Lluitar contra ells de la manera que sigui, és el gran repte plantejat que tenim la gent honrada d'aquest país. Desenganyem-nos, només construint una república catalana ens els podrem treure de sobre. Són com una mena de paràsits, incapaços de viure fora de l'hàbitat que colonitzen. Separem d'una vegada Catalunya d'aquest cos putrefacte, abans que la necrosi acabi per infectar tràgicament tota la nostra terra.
