Pots rondinar, però hi has d'anar!», diu en Jean León, el personatge històric ficcionat a la darrera i excel·lent novel·la de Martí Gironell, La Força d'un destí. La frase de León és el resum comprensible del significat de la paraula «responsabilitat». Sovint s'ha contraposat el mot en qüestió a la rauxa o a l'espontaneïtat. I és un greu error. El contrapès més precís a la responsabilitat és la comoditat. Per por de la incomoditat solem eludir responsabilitats. I no en el sentit de conformisme, sinó en el de l'enuig que produeix aixecar-se del sofà. Per això triomfen eines nascudes del desig d'aprendre, però que de seguida s'han convertit en armes de destrucció massiva en mans dels mancats de responsabilitat.

Les mal anomenades xarxes socials complauen els més baixos instints dels covards que, darrere de la comoditat de les personalitats falses o la llunyania descontrolada d'internet, són capaços de rondinar, insultar, menystenir, perseguir, assenyalar, manipular i, sobretot, fer l'idiota.

Penso en l'animal que insultava els catalans, el president Puigdemont i els homosexuals pujat a sobre d'un cavall i que presumia del seu intel·lecte degenerat en una piulada que s'ha fet viral. Un energumen així dona gràcies a Jack Dorsey cada dia per la invenció de Twitter, i així poder fer l'imbècil sense necessitat de donar la cara, d'anar-hi, com diria Jean Leon.

I qui diu les xarxes socials diu la possibilitat de dir el que et roti en una columna de diari i que no passi massa res. Com el decadent i anacrònic Josep López de Lerma que es va permetre insultar l'alcaldessa de Girona, i una majoria de la població independentista de la ciutat, amb una columna masclista, misògina i carregada de la bilis del fracassat. Dubto que mai tingui el valor de rondinar i d'anar-hi, és a dir, dir-ho a la cara de qui assenyalava, davant de tothom. La comoditat dels covards, en diuen.

Potser un dia fem net de tot aquest bestiar. Com acaba la novel·la de Gironell: «(...) somiar és gratis, i em queden molts somnis per aconseguir».