El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha demanat un informe a l'advocacia de l'Estat pel contingut de la placa commemorativa instal·lada a la recentment batejada plaça U d'Octubre de Girona, l'antiga plaça Constitució. Per al delegat, el text «manipula» la realitat, «genera odi», «no hi ha una descripció objectiva de què va passar», «alimenta la confrontació» i «ataca a la convivència». Millo vol saber si el text s'ajusta a la legalitat per emprendre, si cal, alguna acció legal.

La placa, en quatre idiomes diu, literalment: «Durant el referèndum de l'U d'Octubre de 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pacífica el seu dret de vot. Aquesta plaça vol deixar testimoni d'admiració, memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge».

Millo va recordar que ja havien valorat «negativament» la «decisió política» del canvi de nom de la plaça aprovat al ple però «l'alcaldessa [Marta Madrenas, va dir, amb una placa que té un text amb un relat que «és mentida». «Es manipula la realitat, es tergiversa la realitat, i fins i tot es genera odi tal com s'ha redactat», va enumerar.

Per al delegat, «no hi ha una descripció objectiva de què va passar» i, per tant, s'està «alimentant la confrontació, aprofundint encara més en la divisió social i s'ataca clarament a la convivència que entre tots hem de restablir, recuperar i garantir». Per això, ha demanat l'informe per saber «si el contingut de la placa, pel que fa a la qualificació dels fets, s'ajusta a dret o no» i en funció del que estableixi l'informe decidirà «si cal emprendre algun tipus d'acció legal o no», va sentenciar el delegat.

Millo va «recordar que era un acte qualificat d'il·legal» pel TC i el TSJC i la policia va actuar en compliment d'una ordre judicial. «Les imatges les hem vist tots i és una evidència», va dir, «i ningú nega que aquell dia la situació va provocar l'ús de la força». Les denúncies són als jutjats i correspon al tribunal la «qualificació dels fets del perquè» i «com va passar i què estava fent cadascú». Amb tot, va considerar que «tal com s'explica» a la placa «no s'ajusta a la realitat».

Projectes «paralitzats» a Girona

D'altra banda, Millo es va referir al nou Arxiu Provincial de Girona que des de fa una dècada s'ha de construir i que ara, segons el delegat, està «aturat per la inacció de l'Ajuntament» i «la decisió» de l'alcaldessa de trencar relacions amb l'Estat. Va recordar que els pressupostos de 2018 inclouen una partida de 120.000 euros per deixar a punt la licitació però falta firmar el conveni amb l'Ajuntament. «El Ministeri va enviar un esborrany fa dos mesos i l'Ajuntament encara no ha contestat», es va queixar Millo, i «això endarrereix innecessàriament l'inici del projecte».

L'Estat ha promès partides per al nou Arxiu des del 2007 i l'acord amb Girona hi és des de fa anys però fins ara no l'havien presentat. El delegat va admetre que «no és una història que sigui exemplar» però «la voluntat existia i faltava materialitzar-ho». Un cop superada la fase més crítica de la crisi, va dir, «estem en condicions de fer-ho» però és «una llastima que sigui per l'Ajuntament que ho paralitza tot». Si se signa, va dir, el pressupost del 2019 ja podria incloure la partida que permetria executar l'obra.

A més, l'Arxiu no és l'únic projecte paralitzat per la manca de relacions, va dir, i n'hi ha altres com el projecte ferroviari o la restitució de la plaça Espanya. Per això, divendres passat va enviar una carta a l'alcaldessa manifestant el seu interès com a «representant del Govern d'Espanya de restablir quan abans millor les relacions», que «ella va decidir trencar».