En una cosa ja s'han entès (tot és posar-s'hi): en la data. El dijous, 24 de maig de 2018, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, es veuran les cares (tatxan, tatxan!). Ho confirmava Millo, ahir, flanquejat per les banderes del Regne i de la Unió Europea, més la senyera, i pel subdelegat Juan Manuel Sánchez-Bustamante, a la seu de la Subdelegació del Govern (de Rajoy) a Girona, edifici franc en territori (políticament) hostil per al dirigent del PP català.
Cap més concreció
A banda del dia (Madrenas proposava el dijous 17) però, cap més concreció. Queda pendent el lloc, un detall no pas menor: la lògica del protocol suggeriria que la reunió fos a casa de l'amfitrió, és a dir, a l'Ajuntament, però a la Catalunya «republicana» (i a la Girona més «republicana», encara més) les regles són història. Això sense perdre de vista que des del 25 d'octubre de 2017 Enric Millo, per declaració expressa del ple municipial, és persona non grata a la ciutatnon grata . Una decisió d'aquestes característiques només és vinculant en l'àmbit diplomàtic (un ambaixador no grat en un país no hi pot posar els peus, per exemple); en política adquireix un valor simbòlic, de manera que la reunió a l'ajuntament seria possible; altra cosa és que Millo s'avingui a posar-hi els peus; o que Madrenas accepti deixar la declaració del ple en paper mullat.
Les formes
I la Subdelegació? Acceptarà l'alcaldessa, que s'hi va manifestar el 23 de març per detestar els empresonaments de diversos exconsellers i dirigents independentistes posar-hi els peus («els farem fora», va bramar en referència a l'Estat)? A priori sembla complicat, sobretot perquè en política les formes, i ara més que mai, sempre han comptat. Es farà la trobada, doncs, en «terreny neutral»? Millo no confirma res. Tot s'està negociant.
El contingut
El contingut, també. El delegat, gironí d'adopció, per cert, posa límits: ha de ser una «reunió de treball» i «en positiu» que defugi la discussió política, que eviti el confrontament ideològic, que versi sobre projectes i iniciatives que repercuteixin, per bé, sobre els ciutadans. «Total obertura per tractar tots els temes que afectin Girona i que requereixin la participació de l'Estat», insisteix Enric Millo. Es parlarà del projecte ferroviari (sobretot de la reposició de la plaça Espanya i dels canvis de titularitats de terrenys amb Adif)? De l'Arxiu Provincial (l'Ajuntament parla d'incompliment flagrant per part de Madrid)? De desbloquejar l'ajut per fer la incineradora de Campdorà més moderna? És molt probable, tot i que l'ordre del dia encara es negocia, repeteix el delegat. I de l'1 d'octubre i de les càrregues policials? I de l'actuació de la fiscalia contra alcaldes independentistes? Si de Millo depèn, no; si per Madrenas fos, sí (des del consistori ahir no es va fer cap valoració sobre les paraules de Millo).
Desglaçar
Enric Millo va ser nomenat nou delegat del Govern espanyol a Catalunya el novembre de 2016, cinc mesos després de les eleccions del 26 de juny i en substitució de María de los Llanos de Luna. Moncloa veia en la figura d'aquest polític el perfil idoni per desglaçar les relacions amb el Govern de la Generalitat, aleshores presidit per Carles Puigdemont, ara a Berlin pendent de la decisió de la justícia alemanya i a qui Millo el veu «immers» en la «ficció». Però el desgel no va arribar per enlloc i el polític gironí serà recordat, també, per formar part de l'Executiu que ha aplicat, prèvia autorització del Senat, l'article 155 de la Constitució (que s'ha quedat sense plaça a Girona, tot i que el delegat espera que «algun dia, algun ajuntament» l'hi retorni).
«Aportacions catalanes»
El 2 de febrer de 2017, a l'edifici de la plaça del Vi, es produïa la primera reunió oficial Madrenas-Millo. Aleshores l'alcaldessa li va llegir la llista de greuges de les obres de l'alta velocitat ferroviària i, entre d'altres qüestions, va abordar amb el delegat la desastrosa situació financera del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que mesos després acabaria en liquidació, a un preu de 22,8 milions d'euros (els gestors del parc no van poder superar el concurs de creditors en no poder obtenir els avals suficients per eixugar un deute de 42,3 milions). Reunió de treball, no pas amable, en uns moments, això sí, en què la relació entre l'Ajuntament i el Govern central com a mínim existia. Els esdeveniments sobrevinguts els mesos posteriors (1-O, declaració inefectiva de la república, empresonaments, fugides a l'estranger, detencions, manifestacions i més manifestacions, talls de vies i d'autopistes, etc.) les han situat sota zero... fins al 24 de maig. En la trobada de febrer de 2017, Madrenas va regalar a Millo el llibre Aportacions catalanes universals, editat per la Fundació Occitano-Catalana sota coordinació de Joan Amorós. Se'l deu haver llegit?
