L'Ajuntament de Girona té detectades 347 persones que viuen al carrer. La xifra, corresponent a 2017, ha experimentat un lleuger creixement (del 6,77%) respecte a l'any anterior, quan se n'havien detectat 325. Comparat amb l'any 2010, quan la quantitat total era de 107, el nombre s'ha triplicat. Es tracta de dades de l'àrea de Serveis Socials del consistori que ha publicat la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT).

Així doncs, malgrat el suposat context de recuperació econòmica (segons les mateixes dades, el percentatge de persones aturades a la ciutat va caure d'un 9,37% a un 8,24% entre 2016 i 2017), hi ha moltes persones a la ciutat que no tenen un sostre on passar la nit. Això s'explica, entre altres motius, pel fet que a Girona hi ha l'únic centre d'acollida per a persones sense sostre de tota la província (La Sopa), que atrau moltes persones que a vegades s'acaben quedant a la ciutat.

Davant d'aquesta situació, aquest hivern l'Ajuntament ha habilitat un nou espai d'acolliment temporal a Les Sarraïnes, al cor del Barri Vell, amb capacitat perquè hi dormissin dotze persones, que s'ha sumat així a les 66 places de La Sopa i les 20 dels pisos que estan gestionats pel consistori, amb l'objectiu de donar el màxim de cobertura a les persones sense llar durant els mesos de més fred.

Les dades de Serveis Socials també fan referència a la població que rep ajuda alimentària a la ciutat. L'any 2017 hi va haver 6.739 persones que van rebre ajuts alimentaris per poder subsistir, xifra que suposa un 6,81% de la població. Això es tradueix en un total de 2.210 famílies beneficiades per aquest tipus d'ajuts. Aquesta dada es manté pràcticament estable respecte el 2016, quan el percentatge era d'un 6,84%, i per sota dels anys més crus de la crisi, quan superava el 7%.

En total, els serveis bàsics d'atenció social de l'Ajuntament van atendre 8.538 persones. D'aquestes, 2.379 van dirigir-s'hi per demanar alguna informació puntutal i 6.159 van ser ateses de forma regular. Això significa que 86 de cada mil habitants de la ciutat van ser persones usuàries dels serveis socials.

Una altra de les qüestions clau per a molts gironins en els darrers anys ha estat el preu del lloguer. Segons les dades municipals, durant l'any passat es van atendre 1.126 sol·licituds que demanaven ajuts per al lloguer, cosa que suposa que aproximadament un 3% dels domicilis que hi ha a la ciutat es beneficien d'aquesta prestació. La xifra és superior a la de 2016, quan es van acceptar 977 peticions que van suposar un 2,63% de les llars gironines. Mentrestant, el nombre d'habitatges socials que hi ha a la ciutat se situa en 263 (tres menys que l'any anterior), cosa que suposa 5,43 de cada mil.

Pel que fa al servei d'atenció domiciliària, durant el 2017 van ser 625 les persones que es van beneficiar d'aquest servei, el que suposa un 6,31% del total de població. Precisament, ara fa un parell de mesos l'Ajuntament va decidir modificar la forma de gestió d'aquest servei i encarregar-lo a una empresa pública, per tal de fer-lo més eficaç i eficient, així com per poder donar cobertura a totes les persones que ho demanin i acabar amb les llistes d'espera.

En relació a la teleassistència, el servei va arribar a 2.060 persones durant l'any 2017, una xifra sensiblement superior a la de 2016, quan havia estat de 1.795. En termes percentuals, hi ha un 2,08% de la població gironina que s'està beneficiant d'aquest servei, mentre que l'any anterior eren només un 1,83%.

Finalment, durant el 2017 hi va haver 292 expedients informatius i de risc oberts a infants i adolescents. Tenint en compte que la població gironina d'entre zero i disset anys ascendeix a 20.294 persones, això vol dir que es van obrir 143,88 expedients per cada 10.000 habitants d'aquesta franja. Segons aquestes mateixes dades, a la ciutat hi ha 160 places en centres oberts per a adolescents de 12 a 16 anys i 160 més per a nens d'entre sis i dotze anys. A més, es disposa també de 560 places d'acollida urgent.