Més sís que nos al projecte de les escales de la Catedral. Tot i això, quasi tothom i té un «però». No obstant, l'aprova. Cobrir tota l'escalinata amb un muntatge floral que convenci és un repte ambiciós. Li ha tocat a l'interiorista baix-empordanès Jordi Vilà. La instal·lació cobreix totes les escales amb una tela blanca i hi ha diferents línies de xiprers i d'alzines blaves i grogues. De tant en tant, uns aparells generen sons d'ocell per fer la sensació d'un bosc. I a la nit, el groc es torna taronja gràcies a efectes d'il·luminació.

L'any passat, el projecte dels miralls va causar polèmica, però s'hi podia caminar pel mig. Enguany no. De Mataró, Anna Maria Castelló, considera d'entrada que no li agrada gaire el muntatge d'aquest any. Però tot just l'acaba de veure per primer cop. «Sembla tot molt sec», diu. És una habitual de Temps de Flors i remarca que, al seu parer, hi haurià d'haver molta flor natural als projectes. L'any passat no va poder visitar la ciutat però li van dir que «hi havia molt de plàstic». D'un autocar de la Imserso, Iñaki Zubirraurrelete troba «molt interessant» tant el projecte de la Catedral com tota la mostra floral. A l'hotel de Calella els havien recomanat venir. Lurdes Campdelacreu, de Vic, admet que a primera vista no li agradava l'escalinata però que mirat amb detall, «és original», amb la tela blanca. «M'agrada molt venir a Girona per passejar. I per Temps de Flors més. Vinc sovint». Lamenta però que, amb tanta gent no pot «entrar a tot arreu». El gironí Enric Ministral veu «molt bé» l'obra de Jordi Vilà, tot i que, potser, hi «falten colors vius». «Potser reflecteix el moment en què estem», indica. Proposa a l'organització que els patis obrin abans, cap a les vuit dle matí, per poder veure espais sense tanta gent.Finalment, Céline Fontbonne està amb la família a prop de Perpinyà. Els avis els han recomanat Temps de Flors: «M'encanta. És molt bonic. Grandiós».