17 de maig de 2018
17.05.2018

Temps de Flors de nit: Les poques hores en què els gironins tenen privilegis

17.05.2018 | 10:03
Temps de Flors de nit: Les poques hores en què els gironins tenen privilegis

Els vespres, quan molts dels visitants de Temps de Flors ja són al seu cau, molts muntatges s'il·luminen. Els carrers van descarregats de gent i els qui encara volten poden apreciar més les instal·lacions florals amb tonalitats molt diferents a les del dia, a ple sol, o amb un joc d'ombres que espatlla les fotografies. Com en aquells partits de futbol, on l'ombra de la tribuna ocupa mig camp i per la televisió no es distingeix qui és qui.

Una de les obres més espectaculars és la de les escales de la Catedral, que de dia és groga i llueix un taronja màgic a la nit. «Girona m'enamora», diu la Núria des de la part baixa dels noranta esglaons de l'escalinata. És un tòpic típic, però insisteix que aquests dies, i amb muntatges com aquest de Jordi Vilà, «és més espectacular encara». L'Angelina avala aquesta tesi: «La Catedral llueix més que mai».

L'horari, a més a més, s'allarga dues hores tres dels nou dies de la mostra floral: Els dos dissabtes i, ahir, dimecres. Aquest darrer és «el dia –per excel·lència– dels gironins» perquè els dos dissabtes alguns turistes també estiren la jornada perquè l'endemà és festiu. Però el dimecres, molts dels qui són de fora venen i marxen el mateix dia. És el dia del privilegi. S'aprofita per observar els racons i els espais que solen patir més acumulacions. De fet, cada cop més gironins van veient tots els projectes en diversos dies. De flor en flor, com les abelles. I el dimecres, és el dia de la festa grossa. De fer una bona neteja a tot el pendent de veure.

També el pont d'en Gómez o de la Princesa guanya bellesa amb el groc nocturn lluint i reflectint-se a l'aigua de l'Onyar. És el denominat «Camí de la llibertat», segons els seus autors. Conté elements que suggeixen arbres a la part alta i unes gàbies penjant a la part inferior. Malauradament, ahir, la il·luminació en aquest pont va fallar, això que dimarts funcionava. Mala pata, que diuen.

Hi ha diverses instal·lacions que incorporen tocs de llum que les doten d'una bellesa extra, que només poden veure els qui a aquelles hores, enlloc de ser a casa o a l'hotel, repassen les instla·lacions.

El projecte a l'interior de la Casa Pastors, batejat com «Allà on comença tot» on pengen fileres de bombetes i que ha comptat amb les brigades municipals, diversos projectes del Jardí del Campaner o els soterranis de la Catedral, on la il·luminació també ressalta la pedra centenària. O en un dels miradors del passeig arqueològics, on la foscor només es trenca amb uns pètals il·luminats als perímetres. O potser són papallones? També van de flor en flor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema