En què es nota que a l'alcaldia de Girona hi ha una dona?

Quan en un lloc de responsabilitat hi ha una dona, la principal diferència és que gestionem els conflictes de forma diferent, i també entenem el lideratge de forma diferent. Crec que la majoria l'entenem de forma més transversal, en equip, utilitzant més fórmules de diàleg... Crec que els homes l'estructura mental del lideratge la tenen molt més jerarquitzada.

Vostè va arribar a la política després d'haver estat presidenta del Col·legi d'APIs de Girona. Com va ser, obrir-se camí en un món majoritàriament d'homes?

És cert. Com a presidenta del Col·legi d'APIs, quan anava al Consell General dels col·legis d'APIs d'Espanya, era l'única dona. I en mons que són més d'homes, ser dona i a sobre jove era un doble handicap. A vegades es plantegen dificultats, però les has d'afrontar amb valentia i sentit de l'humor, sempre que no estiguem parlant de situacions dramàtiques -que llavors, sentit de l'humor, cap-. És millor afrontar els conflictes amb simpatia. Quan vaig començar a fer d'advocada, em va passar que anava amb un company home, i que l'oficial del jutjat li digués a ell: «Senyor lletrat, té alguna pregunta a fer?» I a mi, després: «I tu, nena?». I aquí has de tenir la valentia de dir: «Miri, a mi, nena no m'ho digui perquè fa molts anys que ja no ho soc». Però no em puc queixar, perquè les situacions que he viscut han estat en referència a com afrontar llocs de responsabilitat. El que és terrible és el cas de tantes dones que estan patint situacions dramàtiques de masclisme, com unes diferències salarials brutals, no poder aspirar a certs llocs de treball o patir violència masclista.

Què es pot fer des de l'administració per acabar amb aquestes desigualtats?

Des de les administracions és des d'on millor s'ha afrontat aquest problema, que és una xacra inacceptable. A les administracions, des de fa temps, quan es plantegen llocs de treball no es té en compte el sexe del candidat, només faltaria, i tampoc hi ha diferències salarials ni en la promoció.

I en la política?

És molt diferent. S'ha treballat i s'ha aconseguit millorar força amb les llistes paritàries, però no s'ha solucionat del tot. Sí que s'acosta bastant a la meitat el nombre d'homes i dones amb responsabilitats polítiques, però un 80% dels que estan a dalt de tot són homes. I això no és la igualtat. De l'Ajuntament de Girona no ho puc dir, perquè totes les portaveus i jo mateixa som dones, però això és extraordinari. Si mirem les alcaldesses que hi ha a la demarcació, són un 10 o un 12%. Això també passava en el si dels partits, però la situació està canviant. És important trencar amb aquests estereotips de rols en què els homes són els que exerceixen millor la responsabilitat o els que millor poden representar les entitats o empreses. Trencar amb aquests esterotips fa que la societat es vegi abocada a ser menys masclista.

Les empreses privades són la gran assignatura pendent?

Sí, i no hi ha gaire explicació. Fa un any vaig llegir un informe molt interessant que feia una anàlisi de totes les empreses importants i intentava esbrinar si eren més rendibles si als seus consells de direcció hi havia més homes o més dones. El resultat va ser que els que obtenien més beneficis són aquelles en què els consells de direcció són mixtos, perquè s'aporta el valor de cadascú i es troba aquest equilibri. La nostra societat tindria molts més beneficis, segur, si tots els lideratges fossin compartits.

Els problemes per conciliar vida laboral i familiar són el gran handicap perquè les dones puguin arribar a llocs directius?

Sí. Lamentablement, encara és així. I l'únic que podem fer és els homes i dones feministes actuar amb valentia i, sobretot, trencar els estereotips i els rols, perquè tots som capaços de cuidar nens, portar-los al metge, posar rentadores, planxar... i cada parella ha de decidir què convé més en aquell nucli familiar. I si la persona que té més possibilitats de prosperar en la seva feina és la dona, doncs està molt bé que l'home sigui qui s'encarrega d'aquestes altres coses si és el que pacten i acorden. I que després això no es vegi com un estereotip d'un home que no es comporta com un home.

La societat avança cap a una digitalització cada cop més gran. Això obre finestres a la igualtat, per exemple, permetent treballar des de casa?

Pot ser, però encara estem molt lluny d'això. Hi ha poques empreses que aposten pel treball des de casa, i tot i que n'hi ha algunes de molt serioses que pensen en la conciliació, molts llocs de treball des de casa són poc sostenibles i de poca qualitat. Segur que anirà canviant, però lamentablement, en la majoria de casos és així. Que les empreses apostessin per la conciliació i per treballar des de casa, seria ideal. Al nostre grup parlamentari estem tenint reunions contínues a través de l'Skype i és perfecte.

En què més poden ajudar les noves tecnologies en el lideratge femení?

Serviran per reduir l'estereotip. A través de les xarxes es pot explicar millor què fan les dones, quins llocs ocupen, ser visible... a vegades, el problema de la invisibilitat de les dones és bastant important. Per tant, crec que pot fer-nos a tots més conscients de la situació.