Les famílies amb fills menors al seu càrrec continuen sent el col·lectiu majoritari entre els usuaris dels Centres de Distribució d'Aliments (CDA) de Girona, que Càritas gestiona amb ajuntaments, consells comarcals i altres administracions. L'últim balanç anual de l'entitat mostra que més del 70% de les 8.658 persones que el 2017 van recórrer als economats -265 més que el 2016- s'ajustaven a aquest perfil, un percentatge similar al del 2016 però lleugerament a l'alça.

La xarxa d'economats socials o de CDA de Càritas Diocesana, creats per atendre les necessitats bàsiques d'alimentació i d'higiene de ciutadans que pateixen greus dificultats econòmiques, es troben a Girona, Banyoles, Figueres, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Palamós, Roses, Salt i Torroella de Montgrí.

L'any passat, 264 voluntaris van col·laborar en aquest projecte, que vol dignificar el subministrament de menjar als gironins que es veuen castigats per la pobresa. La iniciativa s'emmarca en un conveni d'aquesta organització del Bisbat amb la Generalitat, la Diputació de Girona, la Fundació Banc d'Aliments i l'Obra Social "la Caixa", al qual s'hi han anat afegint els consistoris dels municipis on hi ha els centres.

Socialitzar a través dels menjadors

Els menjadors socials, que de vegades es complementen amb la possibilitat d'utilitzar dutxes i bugaderia, i el servei d'aliments que duen a terme les 52 Càritas locals són les altres dues potes del programa alimentari, que el 2017 va arribar a 12.962 persones: 12.102 van rebre productes d'alguna organització local -4.096 van acudir a algun dels centres- i 860 més a través dels menjadors.

Aquestes últimes, tal com s'assenyala a la memòria anual de Càritas, volen fomentar la convivència i la socialització de la gent que hi acut, amb l'objectiu de combatre l'aïllament que sol acompanyar les situacions de pobresa i d'exclusió social.

El servei d'acollida és la porta d'entrada a Càritas Diocesana de Girona, per la qual l'any passat van entrar 3.006 persones -el 21 per cent de les quals no tenia estudis primaris, tal com apunta l'entitat. A partir d'elles, se'n van beneficiar 10.311.

En aquest punt del procés, s'escolten totes les problemàtiques, s'identifiquen les necessitats particulars i es valora cada situació per tal de decidir, en coordinació amb els serveis socials i altres organitzacions, quins recursos són els adients. I a l'hora de dur-los a la pràctica, amb la implicació de l'equip tècnic i de voluntaris, Càritas remarca que la participació activa dels usuaris és imprescindible.

Quan les famílies viuen situacions d'«alta vulnerabilitat», perquè no tenen ingressos o prou recursos per afrontar les necessitats bàsiques del dia a dia, Càritas atorga ajudes econòmiques directes i puntuals per pagar despeses relacionades amb la salut i el transport -aquests conceptes van representar, cadascun d'ells, un 24% de tot el sufragat el 2017-, material escolar (17%), alimentació i roba (15%), subministraments de la llar (11%) o lloguers i altres tràmits -un 4% en cada cas.

En el transcurs de l'any passat, l'entitat va atendre 695 persones amb aquest tipus d'ajudes econòmiques, que van revertir en 1.936 perquè les aportacions van beneficiar el conjunt de la família.