Recta final del judici per la mort d'un jove a causa d'una baralla a l'exterior de la discoteca Caribbean ara fa dos anys. Després d'escoltar la versió dels diferents testimonis, agents de seguretat i forenses va arribar el moment en què els dos encausats expliquessin la seva, que poc o gens tenia a veure amb els escrits de les acusacions. Cap pallissa desigual, escassa relació entre ells i -aparentment- cap mòbil que els pogués relacionar amb la víctima. Així va ser el retrat que van dibuixar els dos protagonistes, tot i que ni tan sols les seves versions casaven entre elles i mentre el primer assegurava que s'estava defensant de l'atac de la víctima, l'altre ni tan sols s'ubicava dins la baralla.
El primer dels acusats va optar per contestar només a les preguntes del seu advocat, Joan Pere Zapata, tot i que la resta de parts van fer constar les seves igualment. El fiscal Víctor Pillado va ser contundent mentre desplegava el seu ventall d'interrogants sobre l'acusat, on va posar en dubte que «no sabés que la víctima pogués arribar a morir a causa de la pallissa», o bé «si troba normal donar cops de peu al cap d'algú».
Qüestió d'«autodefensa»
L'acusat va relatar que la nit dels fets va anar a la discoteca amb uns amics, «anava molt borratxo». Un cop a l'interior del local va ingerir més alcohol i també va prendre drogues, ja que allà podia comprar unes pastilles «molt més econòmiques que la cocaïna». Mentre estaven al local tots junts, va relatar que la víctima es va acostar i va començar a increpar el seu amic mentre aquest l'anava apartant i demanant que marxés.
De sobte, la víctima es va posar «agressiva» i va ser quan llavors va anar directament cap a ell i li va tallar el llavi amb un ganivet. «Vaig perdre el control perquè sentia molt dolor, tenia marejos i sang, no podia distingir si els que estaven al meu costat eren amics o enemics», va explicar, afegint que només recordava haver-se defensat d'ell i haver-se estat barallant durant un minut. Acabada la disputa, va marxar a l'hospital perquè no es trobava bé. «Quan vaig anar a la comissaria a denunciar-lo pel tall va ser quan vaig descobrir que s'havia mort, jo no sabia ni que estava malament», va justificar. L'encausat va negar tenir intenció de matar ningú i va dir que ell només s'havia defensat amb les mans. «Estic molt penedit i demano perdó a la família» va concloure, afegint que ja havia consignat una suma de 10.000 euros.
Pel que fa al segon acusat, defensat per l'advocat Sergio Noguero, aquest va respondre a les preguntes de totes les parts desvinculant-se totalment amb el que havia passat. El 31 de desembre de fa dos anys havia acudit a la discoteca amb qui llavors era la seva parella. «No coneixia la víctima», va dir, relatant també que aquell dia va consumir alcohol i cocaïna.
Persecució i cops de puny
«No vaig veure res», va assegurar, explicant que ell s'havia barallat amb la seva acompanyant i que els porters del local els havien fet fora de la discoteca. Això va passar a la porta del darrere, i quan ja tornava a estar a davant de la principal per intentar entrar altra vegada va ser quan l'altre acusat li va cridar que «agafés» la víctima que «sortia corrents de dins de la discoteca», cosa que va fer i després d'un intercanvi de cops de puny la va deixar amb l'altre acusat. «Estaven a peu dret, donant-se cops de puny i no li vaig donar més importància», va afegir. «No he matat ningú, i si no vaig trucar a la policia al seu moment va ser perquè no em va sortir, mai vaig pensar que podia acabar així», va concloure.
