Retrobar la Devesa». Just quan l'Ajuntament de Girona ha decidit aparcar sine die el pla especial del parc, l'escriptor Jordi Dalmau va oferir ahir un repàs molt personal a la història de la Devesa, tot reivindicant fer el jardí «més atractiu i modern», lamentant el mal estat d'alguns bancs i l'excessiva presència de vehicles durant les Fires i, sobretot, demanant que el parc recuperi la seva originària condició popular.

Dalmau va compartir els seus records d'infantesa, quan les fulles li arribaven fins als genolls, i va recordar que la Devesa ha estat escenari de grans celebracions: des d'espectacles teatrals fins a concerts, l'arribada de la Volta Ciclista de Catalunya i la sortida d'una etapa del Tour de França, festes com l'elecció de «la Musa de la Premsa» o «la Reina de la Simpatia», una trobada de l'Hospitalitat de Lourdes o un sopar d'homenatge a Narcís-Jordi Aragó quan va abandonar la direcció de Presència, entre moltes altres. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona n'és testimoni: en els seus arxius hi ha 2.513 fotografies referents a la Devesa, 311 vídeos i 33 pel·lícules de cinema. El primer film data de 1926 i era un homenatge a Santiago Rusiñol. I és que la Devesa ha estat una gran inspiració literària per a autors com Josep Carner, Salvador Sunyer o Narcís Comadira, tot i que Dalmau va destacar especialment dos volums: La Devesa, editat per l'Ajuntament de Girona, i La Devesa, paradís perdut, del seu gran amic Narcís-Jordi Aragó i que va servir com a inspiració de tota la xerrada.

Per a Dalmau, es poden fer moltes coses per tornar a convertir la Devesa en un espai popular per a tots els gironins. Una d'elles podria ser fer un concurs d'escultures, ja que al parc n'hi ha poques i cap d'elles ha estat finançada per l'Ajuntament. Només la d'Andreu Alfaro, Escultura per a Europa, ubicada inicialment a la plaça d'Europa però que es va traslladar a la Devesa durant les obres de l'alta velocitat i on, segons Dalmau, s'hauria de quedar. L'escriptor també va apostar per celebrar la Festa de l'Arbre, que mai s'ha fet públicament a Girona, i va ironitzar assegurant que «potser si es pogués anomenar festival tindria més sortida».

També va defensar que potser caldria una reforma i modernització del jardí de la Devesa: «Ja sé que sempre s'ha dit que és intocable, però per què no ens ho plantegem?». I per tal de fer-lo més atractiu, va proposar obrir una tercera porta, a la zona de la Copa, on arriba bona part del turisme en autobús.

En un apunt final optimista, Dalmau va defensar que encara «som a temps» de retrobar la Devesa i recuperar-la per a la ciutat.