L'Associació Turística d'Apartaments (ATA) assegura que l'oferta de pisos dedicats a aquesta activitat a Girona "s'ha aturat" per la "poca rendibilitat" que ofereix. Des de l'entitat reconeixen que durant l'últim any i mig el nombre d'habitatges turístics no ha canviat. "No hem vist un creixement exponencial a Girona com sí s'ha notat en altres llocs de sol i platja", assenyala el president de l'ATA, Lluís Parera.

De fet, en els últims mesos s'han donat de baixa una vintena de pisos - principalment de particulars - perquè els beneficis que treien "no compensaven" els costos de mantenir-lo. Parera ho atribueix al fet que Girona és una ciutat on la demanda és "alta" els caps de setmana, però no la resta de dies. " Si sumes la neteja, els impostos, la taxa turística i el què et demana el municipi, veus que no és tan rentable com el que es diu habitualment", ha reblat Parera.

"Els pisos turístics no són un súper negoci. Tenen un marge correcte, però impliquen una gran feina", assegura el president de l'ATA, Lluís Parera. Ara mateix a la ciutat de Girona hi ha prop de 500 habitatges destinats a aquest ús, una xifra "semblant" a la que hi havia fa un any i mig. Parera explica que la capital del Gironès "encara no ha fet el tomb com a gran ciutat turística". Per això, diu, "costa omplir més de dues nits aquests pisos". "Molts visitants s'acosten a la ciutat, s'hi estan un màxim de dos o tres dies i marxen", explica.

Per tot plegat Parera deixa clar que "Girona no és Barcelona". Tot i admetre que el Barri Vell de la ciutat acumula un gruix important de pisos, considera que ara per ara el volum en general "és acceptable i equilibrat".

Des de l'associació asseguren que en els últims mesos diversos gestors han decidit donar de baixa una vintena de pisos turístics. El problema, segons Parera, és que les despeses són "importants", i si les vendes es limiten al cap de setmana "no compensa". "La gent se n'ha donat compte que els sortia més a compte donar-los de baixa", destaca.

El president concreta que la normativa que ofereix l'Ajuntament de Girona "facilita" legalitzar l'apartament. "Això és bo per a nosaltres però també per a l'administració". Parera, en canvi, critica l'aposta que fan altres consistoris com el de Lloret de Mar (Selva) que, segons comenta, intenta "limitar els pisos turístics". Això, concreta Parera, el què fa és que proliferin els habitatges il·legals i, per tant, "fomenta l'economia submergida".

Els particulars tornen a les agències

Un dels aspectes que ha pogut comprovar l'ATA és que cada cop hi ha més particulars que decideixen portar el seu pis turístic a una agència. El motiu és que la gestió diària de l'habitatge "no és fàcil". "S'estimen perdre una mica de benefici, però al menys s'asseguren que tot funciona correctament", explica Parera.

En aquest sentit, el president de l'ATA afirma que prop del 90% de vegades que un propietari decideix deixar l'activitat és perquè no li surt rentable o pels "maldecaps" que comporta. Entre aquests hi ha tota la "gestió burocràtica", a banda de la "gran feina" que suposa haver-lo d'ocupar el màxim temps possible.

Una mateixa regulació

Un altre aspecte que preocupa l'ATA és la diferent regulació municipal. Des de l'associació es mostren favorables a la legislació que fixa la Generalitat, però lamenten que hi hagi ajuntaments que "dificultin" el foment de l'activitat.

Un dels casos es troba a Llorat de Mar. Parera assegura que l'ajuntament "intenta limitar" el nombre d'apartaments turístics a la localitat. El president de l'ATA considera que aquesta actitud és "contraproduent". "Si hi ha una alta demanda i es dificulta que apareguin nous apartaments turístics, ens podem trobar que moltes persones optin per l'economia submergida", ha alertat.

Amb tot, el president deixa clar que ells "seguiran lluitant" perquè "les coses es facin bé". "Portem molts anys al darrere d'aquells que no treballen com cal i nosaltres apostem perquè es compleixi la normativa", ha conclòs.