Els independentistes gironins estem contents, oi? Quina gran victòria! El Partit Popular a la deriva per l'espai sideral sobre el qual tantes amenaces vam rebre; els socialistes oxigenats amb la maniobra tàctica d'un espavilat Pedro Sánchez; l'article 155 a punt de caducar gràcies a l'exercici del nou president de la vella Generalitat autonòmica, de saber mantenir les formes estètiques des del Parlament de Catalunya; el virrei Millo es queda sense feina i la ultradreta de Cs queda amorrada per uns mesos; l'atur baixa a tota la demarcació i la bombolla dels pisos turístics a Girona punxa víctima de la seva pròpia selecció natural de les espècies.
Així que, com bons catalans, els gironins independentistes fa quatre dies que estem ufanosos, riallers i saludant-nos amb complicitat. Hem guanyat. Ha estat una victòria treballada, estratègica i òbviament sabuda, ja que al capdavant de tot plegat hi ha un pla ben pensat, perfectament dibuixat i meravellosament orquestrat a costa d'infinits recursos vinguts d'un planeta desconegut. Coses de la república, oi?
Amb com de poc ens conformem. I que en som, d'idiotes! No hem canviat el collar al gos. Hem canviat de ca i li hem permès seguir amb el mateix collar al voltant del nostre coll. Perquè la veritat és que mentre encara tenim polítics catalans a les presons espanyoles i a l'exili europeu, per la nostra vella exigència de llibertat, democràcia i independència, aquí seguim jugant a fer de grans estadistes.
Si no hem sabut fer res mentre defensàvem una república mal nascuda, què sabrem fer des d'una autonomia vigilada? Per què els CDRs, nascuts per defensar la república, s'han diluït en debats estèrils que no tenen res a veure amb la seva raó de ser?
Per què ningú s'atreveix a liderar un moviment de resistència que vetlli pel llegat de l'1 d'octubre? Serà que els polítics estan massa entretinguts pensant ja en les eleccions municipals. I la resta, malgrat les queixes, estem massa eufòrics perquè en Millo s'ha quedat sense feina.
