El catedràtic de Literatura i director de l´Institut Jaume Vicens Vives, Ignasi Bonnín, va morir dimecres a l´edat de 79 anys després d´un període de convalescència. El professor Bonnín va ser un dels docents més reconeguts per alumnes i professors de l´Institut Vell i de la seva continuació, l´institut Jaume Vicens Vives. Es va guanyar fama d´eficient i rigorós i va aconseguir aficionar al teatre i a la poesia diverses generacions de gironins. L´enterrament es farà avui a les 11 del matí a l´església de Sant Josep de Girona
Va néixer a la Ciutat de Palma l´any 1927, on va fer els estudi primaris i el Batxillerat. Com recordava ahir Dolors Condom, catedràtica de Llatí, «va arribar fa molts anys, però va ser un gironí més». L´any 1950 va obtenir la Llicenciatura en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Romànica. Entre 1950 i 1959 va fer classes a l´Institut Ramon Llull de Palma i després va estar un any a la Seu d´Urgell.
Obté la cátedra de Girona
L´any 1961 va demanar concurs de trasllat. En el concurs va posar en primer lloc Girona i en segon lloc Eivissa, per estar més a prop de la família.
L´1 d´octubre de 1961 es va incorporar a l´Institut de Girona, on va ser rebut pel llavors director: Santiago Sobrequés. Com recordava ahir el conseller de Política Territorial, Jaoquim Nadal, «va arribar quan jo estava fent quart de Batxillerat i va omplir un gran buit deixat per Carmen Pleyán i José García López. Era jove i ple d´energia».
La seva gran afició era el teatre: «Hi vaig treballar molt, però hi vaig disfrutar molt. He dirigit més de quaranta obres», explicava el juny de 2004 a El Dominical de Diari de Girona. Aquestes obres de teatre es plantejaven com un complement de les activitats de càtedra Llengua i Literatura Espanyoles.
Amb l´historiador Santiago Sobrequés va forjar una gran amistat i el va succeir en el càrrec l´estiu de 1969. L´any 1970, com a director de l´Institut de Batxillerat de Girona, després d´haver-ho sotmès a l´aprovació del Claustre, va sol· licitar als superiors que es donés el nom de l´historiador Jaume Vicens Vives al centre, amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
El final del franquisme
El mateix professor Bonnín recordava que «del 69 al 76 van ser uns anys molt difícils. Quan vam arribar a l´institut nou érem uns 600 i amb molt poc temps vam passar a 1.600 i escaig».
Durant el final del franquisme es van contractar una trentena de professors interins i a més a més, era una època molt difícil. El mateix Bonnín va haver de patir les exigències del governador civil, que li va arribar a exigir que anés a dormir al centre per controlar les pintades.
Entre 1971 i 1973 va ser professor de Crítica Literària de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona amb destinació al Col· legi Universitari de Girona. Ho va deixar perquè li demanaven dedicació exclusiva i no va voler abandonar l´institut.
A part de les classes i de les obres de teatre, el professor Bonnín va publicar un nombre important de llibres de text i de literatura, així com notes i estudis literaris sobre diferents obres de Cervantes, Casona, Machado, Max Frisch, Pedro Antonio de Alarcón, Azorín i Gerardo Diego.
Està en possessió de la «Placa de Vairs de la ciutat de Girona» en la categoria d´argent, en reconeixement als treballs en favor de l´enriquiment de la cultura (1978); de la Medalla d´argent dels «Premios Nacionales de Literatura», del Ministeri de Cultura (1977); i de la Medalla al mèrit en el treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya (1993). Es va jubilar, per tenir l´edat reglamentària, l´any 1992.
