Quines infraestructures públiques necessita Espanya?

L’associació, que agrupa les grans constructores (ACS, Acciona, FCC, Fer­rovial, OHL i Sacyr) i a les concessionàries d’autopistes, considera «insuficient» la inversió d’uns 8.500 milions d’euros que preveuen els Pressupostos per a 2018, si bé reconeix que l’augment del 12% respecte a un any abans constitueix un «punt d’inflexió» enfront dels mínims històrics d’exercicis previs.

Més profunda és la bretxa en despesa social, una partida que augmenta el seu pes en els pressupostos exercici rere exercici. En obres per a la salut, Espanya inverteix un 30% menys que la mitjana europea, un 62% que els països del seu entorn en plecs per a la protecció del medi ambient i un 71% menys que Europa en infraestructures per a educació.

La patronal exhibeix les seves raons per a la queixa. En termes absoluts, Espanya inverteix un 63% menys que la mitjana europea, la qual cosa i d’acord a la crítica plasmada en l’informe amplia la bretxa amb les quatre majors economies de la Unió. La inversió pública realitzada i projectada per a aquesta dècada al Regne Unit, Alemanya i França, creixerà en termes reals respecte a la dècada precedent un 26%, 18% i 3% respectivament. Espanya, en canvi, redueix un 35% el seu volum inversor i retrotreu el sector a nivells de 1999.

Ocupació tocada

Els retards fan que el creixement econòmic i l’ocupació es ressentin, segons denuncia l’organització, que proposa com a pal·liatiu invertir sostingudament entre 38.000 i 54.000 milions d’euros anuals durant els pròxims deu anys per mitigar aquest dèficit. Al ritme de contractació actual (1.802 milions d’euros anuals), les administracions públiques trigarien 42 anys en realitzar les inversions identificades com a prioritàries en l’informe.

Al ritme inversor actual, Seopan pronostica que es tardarien 136 anys a realitzar les infraestructures prioritàries de medi ambient, 40 en realitzar les de transport i cicle integral de l’aigua i set per recuperar el dèficit inversor acumulat en les de salut i educació. Les prioritats de despesa social, la reducció del deute públic i el pagament dels seus interessos no permetran en els propers anys atendre les necessitats en infraestructures.

Carreteres i trens

Congestió, sinistralitat, emissions de CO2 i qualitat de l’aire... Espanya perd la partida de les carreteres. El país inverteix en infraestructures interurbanes i urbanes un 54% menys que la mitjana europea. En càlculs de la patronal de les constructores i al ritme de contractació actual (1.802 milions d’euros anuals), el conjunt de les administracions públiques trigaria 42 anys a complir amb les prioritats assenyalades en l’informe Análisis de la inversión en infraestructuras prioritarias en España, en el qual Seopan selecciona 814 projectes prioritaris d’infraestructures amb 103.780 milions d’euros d’inversió. Segons la patronal, Espanya necessita injectar més de 46.000 milions d’euros en carreteres. Altres 38.000 milions d’euros serien necessaris per assolir un estat adequat de les infraestructures urbanes de transport. Seopan ha identificat 171 actuacions de projectes prioritaris: el 76% en vies interurbanes i el 24% restant, urbanes.

Només un 7% de les necessitats en ­ferrocarril identificades per Seopan tenen a veure amb l’AVE. El 34% d’aquestes prioritats es refereixen al tren convencional, un 30% són en rodalies i un altre 28% en metres i tramvies. En total, la patronal enumera 101 actuacions de projectes prioritaris de ferrocarrils en fase de planificació amb 43.605 milions d’euros d’inversió (52.761 milions d’euros), entre transport (31.290 milions d’euros) i urbanisme (12.314 milions d’euros). D’acord amb l’estudi, cada quilòmetre produeix un benefici social equivalent al 174% del seu cost.

Espanya pateix una «malaltia crònica», provocada per l’escassetat de l’aigua en general, que en períodes de sequeres s’aguditza pel descens de les pluges i l’increment dels usos d’aquest recurs. Aquest és un dels països de la UE amb més estrès hídric, però també un dels estats amb les inversions més baixes en aigua respecte al PIB (0,1% enfront al 0,27% de mitjana).

Per a més inri, el país no compleix amb la legislació comunitària en matèria de depuració de l’aigua urbana. En aquest sentit, les actuacions de depuració absorbeixen el 58,3% de la inversió en actuacions identificades com a prioritàries en matèria d’aigua. Concretament, el nostre país està especialment allunyat de complir els objectius que fixa la directiva per a la depuració en municipis de més de 10.000 habitants (només el 32% d’aquestes localitats compta amb els sistemes de depuració terciaris), fet que va provocar que al juliol de 2015 la CE portés a Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a l’adopció de mesures cor­rectores.

Seopan planteja 32 actuacions prioritàries de 6.522 milions d’euros d’inversió en infraestructures de medi ambient, centrades en el tractament de residus, un dels reptes més importants als què s’enfronten les societats modernes. Tot i les advertències fetes per la Comissió, Espanya està lluny de complir. Al juliol de 2015, va portar a Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per la insuficient gestió a la qual es sotmeten els residus en sis regions. Però encara hi ha més: el país alberga 61 abocadors il·legals i encara està lluny de reciclar el 50% del paper, plàstic i vidre, percentatge que hauria de complir el 2020. Més distància el separa dels objectius 2030 del Paquet d’Economia Circular que en aquests moments tramita la Unió Europea i que eleva els estàndards de reciclatge dels 27.