Com els humans, els gossos domèstics analitzen sistemàticament les expressions del rostre, i prioritzen els ulls, en les seves relacions socials.

A més, l'expressió facial altera el seu comportament de visió, especialment davant de cares que presenten una amenaça, segons un estudi de la Universitat d'Hèlsinki, publicat en la revista científica 'PLOS ONE'.

L'estudi va utilitzar el seguiment de la mirada per demostrar com els gossos veuen les expressions emocionals en rostres canins i també humans. Els gossos miraven en primer lloc a la zona dels ulls i, en general, l'examinaven durant més temps que les zones del nas o de la boca.

Característiques específiques de les espècies sobre certes expressions van atreure la seva atenció, per exemple les boques de gossos amenaçadors. Tot i això, els gossos semblen basar la seva percepció de les expressions facials en tota la cara.

Les cares amenaçadores van evocar un biaix atencional, que pot estar basat en un mecanisme d'adaptació evolutiva: la sensibilitat per detectar i evitar les amenaces representa un avantatge de supervivència. Curiosament, el comportament de la visió dels gossos era dependent de l'espècie representada: cares de congèneres amenaçadors van evocar una mirada més prolongada que en el cas de les cares humanes amenaçadores, en lloc d'una resposta d'evitació. Senyals amenaçadors que porten validació biològica diferent és més probable que siguin processades a través de vies neurocognitives distintives.

"L'estratègia de comportament tolerant dels gossos cap als éssers humans pot explicar en part els resultats. La domesticació pot haver equipat els gossos amb una sensibilitat per detectar els senyals d'amenaça dels humans i respondre amb senyals d'apaivagament pronunciats", diu l'investigador Sanni Somppi de la Universitat d'Hèlsinki.

Els resultats donen suport a les opinions de Darwin sobre les emocions animals.

Aquesta és la primera evidència de patrons de mirada relacionats amb l'emoció en els no primats. Fa ja 150 anys, Charles Darwin va proposar que les analogies en la forma i funció de les expressions emocionals humanes i animals no humans suggereixen que comparteixen arrels evolutives. Troballes recents proporcionen suport científic al vell argument de Darwin.

En l'estudi van participar-hi un total de 31 gossos de 13 races diferents. Abans de l'experiment, els gossos van ser entrenats a distància per quedar-se quiets davant d'un monitor sense que els fos ordenat o obligat. A causa de l'enfocament de formació positiva, els gossos estaven molt motivats per fer la tasca.