Una exposició canina és un concurs on jutges especialitzats i formats avaluen diferents qualitats en l´animal segons la raça que representa. Les proves solen ser seguides per molt de públic que sap apreciar les qualitats i la destresa dels gossos participants, que reben una gran atenció per part dels seus preparadors. Expocanina s´ha convertit amb les diferents edicions en tot un referent i en la cita gironina es podran veure realment animals molt preparats. Poc a poc, es va estenent aquest tipus de competició. La primera exposició canina es va celebrar a Newcastle upon Tyne (Anglaterra) el 1859.

els jutges

Estrictament parlant, una exposició canina no consisteix en una exacta comparació entre un gos i un altre, sinó una comparació de cada gos amb un paradigma d´exemplar ideal que té el jutge en base a l´estàndard de la raça, que conté els atributs d´una determinada raça i el llistat de punts de conformitat.

Basat en això, un gos és col·locat en millor lloc que un altre en l´escalafó. Els jutges que avaluen totes les races han de tenir, per això, coneixements vasts i l´habilitat per retenir tots aquests detalls mentals per a centenars de races, a més de mantenir la seva objectivitat fins i tot sobre preferències personals. Això és matèria d´intens debat, ja que el món dels gossos de pura raça pot ser tan viciat com qualsevol altre àmbit i pot haver-hi favoritismes, nepotismes i, fins i tot, dopatge.

Els gossos competeixen en una exposició canina per acumular punts amb vista a obtenir el títol de Gos campió. Cada vegada que un gos guanya en alguna instància de l´exposició, acumula punts per al campionat. El nombre de punts que acumula varia de conformitat amb el nivell o instància en què es troba l´exposició, del nombre de gossos que competeixen i de si l´exposició és llarga o curta.

També, el nombre de punts necessaris per assolir un títol de campió varia de país en país i d´associació en associació, segons han explicat.

gossos d´exposició

Els gossos competeixen de forma jeràrquica en cada competència, en la qual els guanyadors d´instàncies inferiors són gradualment combinats amb altres guanyadors, estrenyent cada vegada la competència fins al punt en què s´escull el Millor Exemplar d´Exposició.

En les instàncies inferiors es divideixen els gossos per raça i en cada raça es divideixen per gènere i edat. Els mascles es jutgen abans que les femelles.

exposicions

prestigioses

Les exposicions canines tenen lloc durant tot l´any en diverses localitats. Algunes són locals i petites, mentre que altres són grans, si­guin nacionals o internacionals. Algunes exposicions són tan grans que limiten la seva entrada a gossos que ja hagin guanyat algun campionat. Per això, guanyar un «Millor de la Raça» o un «Millor de l´Exposició» pot elevar la categoria i reputació del gos, del criador i del club o associació d´origen i això podria veure´s reflectit en un increment en els preus dels cadells de la seva respectiva propietat.

També incrementa la seva popularitat. Probablement les dues millors, més grans i prestigioses exposicions anuals són la Westminster Kennel Club Dog Show dels Estats Units i la Crufts del Regne Unit. A l´hora de portar el gos a una exposició cal preparar l´animal correctament. Algunes de les coses que cal vigilar són evitar l´estrès de l´animal, que estigui ben ensinistrat, portar la corretja correctament segons la normativa, etc. També ajuda molt si el propietari coneix i sap interpretar l´estàndard de la raça que mostra.

És important aprendre a preparar físicament el gos des de cadell, des de ben petit. Es tracta de la millor franja de la seva vida per fer una bona formació i aprenentatge. S´ha de mantenir fort, amb els músculs ben mar­cats, tallar-li les ungles i raspallar-lo diàriament.

També cal revisar-li la dentadura i obrir-li la boca per veure el seu estat, així s´acostumarà que li ho facin en la competició. Aquest és un consell que donen sempre els professionals. Si el gos s´educa de ben petit, els fruits es veuran en la seva etapa d´adult.

Evidentment, els controls del veterinari són una qüestió bàsica. També cal posar-li collar i una corretja i començar a caminar amb ell suaument al principi i, després, a trotar, sempre del costat esquerre i que no es travessi. Tam­bé és primordial que respongui quan se´l crida i per això cal donar-li ordres clares. D´aquesta manera s´evitaran les confusions i l´aprenentatge serà ràpid.

qualificacions

* Excel·lent: s´atorgarà si l´animal està molt pròxim a l´estàndard i es presenta en perfectes condicions tenint un conjunt harmònic, equilibrat, classe i brillant trot. La superioritat de les seves qualitats dominarà les seves petites imperfeccions però posseiran les característiques del seu sexe.

* Molt bo: als exemplars que s´ajustin al tipus equilibrat en les seves proporcions i estiguin en bones condicions físiques. Els seran tolerats alguns defectes de menor importància, però no morfològics.

* Bo: ha de ser atribuït als exemplars que tinguin les característiques de la raça, però acusant defectes, a condició que aquests no siguin hereditaris.

* Suficient: serà concretament per als gossos que s´ajustin al tipus però sense qualitats notòries o que no estiguin en perfectes condicions físiques.

* Desqualificat: a un gos que no correspongui al tipus requerit per l´estàndard, que exhibeixi un comportament clarament diferent al de l´estàndard o tingui conducta agressiva, que tingui anomalies testiculars, que tingui defectes dentals o anomalies maxil·lars, que exhibeixi una imperfecció de color i/o pelatge o que mostri clarament signes d´albinisme. Aquesta qualificació també s´atorgarà als gossos que amb prou feines corresponguin a una sola característica de la raça, de manera tal que la seva salut es vegi amenaçada. També s´atorga als gossos que presentin faltes eliminatòries en relació amb l´estàndard de la raça.

* No pot ser jutjat: aquesta valoració s´atribueix a qualsevol gos que no es mogui, que constantment salti sobre la seva guia o tracti de sortir del ring, la qual cosa fa impossible avaluar el desplaçament i el moviment, o si un gos evita constantment que el jutge l´e­xamini i fa impossible inspeccionar-li la mandíbula i les dents, l´anatomia i l´estructura, la cua o els testicles, o si poden ser observats els vestigis d´operacions o tractaments que semblin fets amb la intenció de provocar un possible engany.

El mateix s´aplica si el jutge té àmplies raons com per sospitar d´operacions fetes amb la intenció de corregir la característica o condició original (per exemple, parpella, orella, cua). La raó per la qual el gos rep un «no pot ser jutjat» ha de sortir en l´informe del jutge. Als guanyadors de la classe oberta, si el jutge ho ­estima convenient, se´ls concedirà el CAC.

En les exposicions ­interna-cionals, a més es podrà concedir el CACIB. El CACIB i el CAC només poden ser concedits a un gos de primera classe entre els excel·lents. Al segon exemplar se li pot concedir el Reserva de CAC i Reserva de CACIB. No és obligatori atorgar el CAC, CACIB o les seves reserves. Poden quedar perfectament deserts.