Skoda ja fa temps que no es conforma a ser la marca utilitària del Grup Volkswagen i, uns mesos enrere, va decidir presumir de pedigrí esportiu llançant el Fabia Montecarlo, un cotxe que commemora els cent deu anys de presència de la marca txeca en la competició automobilística, i més concretament en el món dels ral·lis. El Fabia Montecarlo incorpora de sèrie un xassís esportiu i destaca per una estètica d´impacte en què no hi ha mitges tintes: el sostre, les llantes, els passos de roda, la graella frontal i la carcassa dels retrovisors de color negre es combinen amb el blanc o el vermell de la carrosseria per convertir el Montecarlo en un Fabia veritablement especial. Aquesta edició limitada del compacte txec es va presentar, justament, coincidint amb la celebració del Ral·li de Montecarlo d´aquest any 2011, cursa en la qual el Fabia S200 va aconseguir grans fites per a la marca txeca, com el segon, tercer i cinquè llocs en l´edició del 2010, o el quart de l´any anterior.
El mateix habitacle que en l´RS
El primer que crida l´atenció quan es puja al Fabia Montecarlo és el predomini absolut del color negre en el revestiment dels panells i, especialment, del sostre. Tot plegat crea un ambient esportiu que es potencia amb la presència d´alguns accessoris específics €que comparteix amb l´RS€ com els pedals metàl·lics, perfils de metall en el llindar inferior de les portes, seients esportius o un espectacular volant amb pell perforada i costures de color vermell. També trobem presència de pell i de costures vermelles tant en la funda de la palanca del canvi de marxes com en la del fre de mà.
No cal dir que el feeling de conducció que proporciona el Fabia Montecarlo no té res a veure amb el dels seus germans de gamma. I no només per aquesta ambientació, com expliquem una mica més avall.
Xassís esportiu, suspensió rebaixada
Hem parlat d´estètica, de la contundent estampa que ensenya el Fabia Montecarlo. Des del punt de vista de la dinàmica de conducció, hem de tenir en compte que el Montecarlo incorpora de sèrie un xassís esportiu que fa que la carrosseria sigui un centímetre i mig més baixa que la dels seus germans de família. Els amortidors, més durs i amb una altra combinació de molla i cilindre, també són específics, i la veritat és que el tacte del cotxe és directament esportiu. Això es nota especialment en carreteres de revolts, on el Fabia Montecarlo gira completament pla i amb gran agilitat. Però també a altes velocitats a autopista, on manté un aplom sorprenent pel pes i les dimensions d´aquest cotxe. També ens ha agradat bastant el tacte dels frens, que permeten dosificar molt bé la força de frenada, cosa que s´agraeix a l´hora de fer una conducció esportiva i de gaudir dels matisos que és capaç de proporcionar aquest Fabia.
105 CV que cavalquen fort
Skoda només ofereix dues possibilitats de motorització en el Fabia Montecarlo, una de gasolina (1.2 TSI de 105 CV) i una de gasoil (1.6 TDI, també de 105 CV). El Suplement del Motor de Regió7 ha tingut a la seva disposició el Montecarlo TDI per fer aquesta prova. D´entrada, sembla poca potència per un vehicle amb clares pretensions esportives com el Montecarlo. No tenim cap banc de potència per verificar-ho, però, si hem de jutjar per l´empenta del motor i per la capacitat d´acceleració del cotxe, sembla evident que sota el capó s´hi amaguen uns quants cavalls més que els que declara el fabricant. Especialment a règims baixos i mitjans, la força de l´1.6 TDI és especialment contundent, fins al punt que, arrencant amb ganes, s´activa el control de tracció perquè els pneumàtics del davant no són capaços de transmetre tota la força a terra sense relliscar. Superades les 3.500 voltes, l´empenta es tranquil·litza. Mantenint-lo entre 2.000 i 3.500 revolucions s´hi pot fer una conducció realment àgil i, a sobre, aconseguir unes mitjanes de consum moderades. El canvi de marxes és manual de cinc velocitats, i en el Montecarlo té un tacte més precís i més metàl·lic que en els altres Fabia. Skoda també deu haver apostat per l´1.6 TDI en el Montecarlo amb l´objectiu de no disparar-ne el preu final.
Joan Rossinyol
