Nissan ha fet el pas d´oferir al públic un vehicle cent per cent elèctric. El LEAF és, de fet, l´únic automòbil d´aquestes característiques que hi ha en el mercat, ja que els altres models ecològics s´ajuden d´un motor de combustió per complementar l´acció de l´elèctric. El LEAF té una carrosseria de de cinc portes que fa 4,44 metres de llargada, pot encabir còmodament fins a cinc ocupants i és impulsat per un motor elèctric que rendeix 80 kW (109 CV). El preu de venda d´aquest Nissan és de 29.950 euros, comptant-hi l´ajuda que dóna l´Estat (si no, el preu real seria de 35.950 euros). El cotxe es pot encarregar des de la pàgina web de la marca deixant una paga i senyal de 300 euros, i s´ha de tenir en compte que la bateria del LEAF queda en propietat del client.
Nissan no el ven en tots els seus concessionaris, i ofereix la possibilitat de comprar el cotxe en propietat o de llogar-lo durant tres anys. Acabat aquest període, el client es pot quedar el cotxe, el pot retornar o el pot canviar per un altre model de Nissan.
Interior modern sense palanca
Diguem d´entrada que l´habitacle del LEAF resulta molt ampli i mostra uns acabats de nivell. El que més crida l´atenció en accedir a bord, a part de la bona impressió visual de tots els elements de revestiment i d´una aparença de gran modernitat, és l´absència de palanca de canvi de marxes. En efecte, el LEAF no en té, de canvi de marxes, sinó que incorpora uns engranatges que redueixen la velocitat de gir del motor elèctric abans que la força motriu arribi a les rodes, i també un altre engranatge que n´inverteix el gir per a la marxa enrere. El selector, una mena de joystick situat a la consola central, només té tres posicions: cap endavant i cap enrere i punt mort (que activa el cotxe automàticament quan parem el motor). L´única possibilitat que ofereix és el programa ECO (cal moure´l dos cops cap enrere i, en comptes de seleccionar Drive, seleccionar Drive ECO), que allarga l´autonomia. Tampoc hi ha motor d´engegada, i el propulsor elèctric es connecta mitjançant un botó.
L´equipament de sèrie és abundant. Entre altres coses, incorpora navegador, climatitzador de doble zona i càmera posterior d´ajuda a l´aparcament. L´única opció possible és un panell de cèl·lules solars que serveix per recarregar la bateria de 12 volts que té com a missió subministrar energia, per exemple, per als alçavidres o per a l´enllumenat interior.
Una altra manera de conduir
En el quadre de comandaments del Nissan LEAF no hi ha ni compta-revolucions, ni indicador de temperatura, ni de pressió de l´oli... La informació que tenim al davant dels ulls és la del velocímetre, l´indicador del nivell de càrrega de la bateria, el d´autonomia i una mena d´avet que guanya fulles o en perd en funció del tipus de conducció que fem: si som ecològics i no trepitgem gaire l´accelerador, l´arbre va creixent fins a mostrar-se´ns sencer; en canvi, si accelerem amb generositat, l´arbre va perdent parts fins a desaparèixer.
El cas és que el Nissan LEAF ens obliga a fer un canvi de xip a l´hora de conduir. No hi ha motor d´explosió i l´autonomia és limitada (uns 150 quilòmetres reals). Per tant, s´ha d´accelerar amb progressivitat, aprofitar molt les inèrcies sempre que hi hagi la mínima baixada i rodar a velocitat de creuer tranquil·la si volem allargar una mica l´autonomia.
Tot plegat té la seva gràcia, perquè, sense adonar-nos-en, fa que estiguem molt més pendents de l´accelerador que en circumstàncies normals. De fet, no deixa de ser una reflexió de com de despreocupadament conduïm habitualment, sense fixar-nos gaire si cremem molt combustible. El LEAF ens fa present i ens fa portar a la pràctica el lema a favor del mediambient «pensa globalment, actua localment...».
El LEAF té un funcionament tan suau i silenciós que Nissan hi ha hagut de col·locar un petit altaveu (funciona fins a 30 km/h) perquè els vianants puguin advertir la seva presència. S´activa i es desactiva des d´un comandament situat en el quadre de comandaments, i el soroll que fa amb prou feines se sent des de dins.
La bateria del LEAF es recarrega, principalment, connectant-la a la xarxa elèctrica domèstica. Té dos sistemes de càrrega: un de ràpid (mitja hora) que només permet carregar-la parcialment i un de normal (fins a 10 hores) que la deixa plena del tot.
Des de la pantalla (tàctil) de la consola és possible programar la recàrrega del cotxe (per aprofitar les tarifes elèctriques més econòmiques), veure en un mapa fins on es podria arribar amb la càrrega disponible o consultar la distància que hi ha fins als punts de recàrrega existents. El cost aproximat de carregar la bateria se situa entre 2 i 3 euros.
El LEAF accelera com un cotxe de gasolina de potència semblant, encara que la velocitat màxima és inferior. Segons el fabricant, arriba a 140 km/h. La suspensió és còmoda i no deixa que la carrosseria es mogui excessivament. Com hem dit en començar, una altra conducció és possible.
