El potencial del riu Ter per generar energia es va començar a estudiar a finals del segle XIX, quan ja s'aprofitava -però a petita escala- a diferents punts de la seva orografia. El primer projecte de fer una "gran inversió" es va posar sobre la taula el 1905. L'objectiu era generar energia per abastir Barcelona, però no es va executar mai. No seria fins al 1946 quan Catalana de Gas y Electricidad va crear Hidroeléctrica de Cataluña per fer un pla d'aprofitament hidroelèctric de regulació integral del riu Ter a cavall entre Osona i la Selva, que sí que s'ha desplegat. La presa del Pasteral es va posar en marxa el 1962 i el Salt de Sau va fer-ho un any més tard, just quan es va començar a construir la presa de Susqueda. Una obra d'un cost considerable que va dissenyar l'enginyer Arturo Rebollo. Ell és qui va concebre un model de presa que els seus empleats encara celebren "perquè va pensar amb els qui vindríem a treballar aquí". Aquesta facilitat del disseny es nota amb comoditats per treballar i la seva concepció amable, com explica Martínez: "Com que a sota terra no hi podrien viure flors, en va fer de metall". "Aquesta central va ser una fita històrica en disseny i infraestructures de Catalunya", assegura Xavier Martínez. També admet que "s'han fet molts canvis" però que "no obstant això continua tenint els seus condicionants perquè va ser una central que va marcar un moment important en l'enginyeria". La gran capacitat que té -pot emmagatzemar fins a 199,7 hectòmetres cúbics- és útil per frenar la fúria del Ter quan hi ha hagut fortes precipitacions. D'aquesta manera, s'han pogut evitar inundacions al curs baix del riu. Des d'Endesa expliquen que el disseny de Susqueda encara es posa d'exemple per experts en complexos hidroelèctrics. Al seu interior amaga sales inimaginables des de l'exterior, que tenen en comú un fil conductor: les hipèrboles. Aquest dibuix geomètric inspira algunes sales que hi ha a dins amb llums i columnes. De fet, hi ha referències a aquest disseny en el pom d'algunes portes. El metall és també el protagonista de la proposta arquitectònica.
