Nascut el 1983 a la Cellera de Ter, Sak Noel s'ha dedicat a la música electrònica des de l'adolescència. Amb el seu 'Loca People' va fer ballar a mig món i va conquerir el primer lloc a les llistes internacionals. Després, han vingut altres èxits com 'Paso (The Nini Anthem)' i 'Where? (I lost my Underwear)', que l'han consolidat com un referent del house mundial. Ara, fa tot just dues setmanes, acaba de publicar el seu darrer treball, 'Party on my level', que ronda les 350.000 visites a Youtube. I no para quiet: ja està enllestint un nou tema en solitari que sortirà al mercat de cara a la tardor, i el seu videoclip serà gravat a la seva terra natal, Girona.
La rebuda que està tenint 'Party on my level' està sent molt bona, tot i que el seu estil és molt diferent a 'Loca People', 'Paso' i 'Where?' Per què aquest canvi?
Les meves tres primeres produccions formen part de una trilogia anomenada "Crazy Society Trilogy", i he intentat mantenir el mateix estil en totes tres. 'Party on my level' és una col·laboració amb Sito Rocks, i això comporta una nova visió i un cert canvi. De cara a la tardor vull llançar al mercat un nou tema que tinc gairebé enllestit. Només ens falta produir el videoclip, que es gravarà durant el mes de juny a Girona. El hit és pur estil Sak: poca lletra, bases divertides, i sempre el concepte Barcelona i festa com a tema principal.
Parles de Barcelona, però el videoclip de 'Where?' acaba amb una imatge d'un cotxe arribant a Girona. Com a casa, enlloc més?
Home. I tant! Girona és casa meva, i és el lloc que més m'estimo. Potser no es tant coneguda com altres ciutats, però tant de bo seguís així. Tenim un gran nivell de vida, i com més viatjo, més me'n adono que el clima que tenim és dels millors, i a més tenim molt a prop platja i muntanya, i això gairebé no ho té ningú.
En les teves gires, a quin lloc t'has sentit més ben acollit, i a quin l'ha gent t'ha respost amb més bogeria?
He de dir que a tot arreu m'he sentit molt bé. Però culturalment hi han moltes diferències, alguna països són molt freds, altres molt càlids. La zona americana, tant al nord a Canadà com al sud a Mèxic, a la gent li agrada molt la festa i em van respondre amb moltes ganes. En canvi, a Europa hi han països molt més freds com pot ser Alemanya. El curiós és que als països nòrdics em vaig sentir molt més ben acollit. Potser pel fred que passen tenen moltes més ganes de divertir-se.
Fer-te tant conegut, t'obliga a viatjar molt. Ja trobes temps per dedicant-te a la producció aquí a Catalunya?
Continuo viatjant molt, però ara sóc jo qui té el control dels meus viatges i trio els llocs on vaig. Abans teníem un contracte amb una agència de booking que t'organitzava l'agenda, però no de la millor manera possible. Actualment vull quedar-me més per aquí, que també s'agraeix, perquè hi ha un factor que la gent acostuma a ignorar, i és que es necessita aprendre; aprendre i progressar amb els teus sons, la teva música i gaudir d'un temps que per un futur millorarà el teu rendiment i quan comenci la temporada d'hivern, em permetrà sortir amb molta més força.
On passaràs l'estiu?
Durant aquests mesos estaré amb el col·laborador del 'Party on my level', Sito Rocks, presentant el tema per les terres catalanes. De moment, tinc segur que aniré a Millenium & Cosmic Club a Girona, i a les Carpes de Vic. També fa il·lusió poder compartir la teva música amb la gent de la nostra terra.
La bogeria de la gent, la festa, el no estudiar, són els temes de les teves cançons. Per què aquests temes?
Porto molts anys en el món de la nit. Crec que té efectes terapèutics. La gent té una necessitat, la diversió. Estem al segle XXI i encara hi ha gent que se sent culpable per anar de festa o per sortir, i el que vull aportar és molt optimisme, alegria, i ganes de sortir, perquè sé que el tema que segueixen tants milions de cantants com és el tema de parella, no és el meu tipus.
Tot i que has triomfat arreu amb lletres en anglès, al teu repertori també trobem cançons com 'La pluja', 'La meva nit', 'Amor d'estiu'...
Sempre he sigut partidari de la música en català. Havia estat en un grup amb la vocalista Xana i la gent m'identificava amb aquest idioma. Quan ens vam separar vaig provar amb l'anglès, encara que no he deixat de produir en català, m'agrada més.
Si haguessis de fer una Swedish House Mafia catalana, amb quins dos DJ's t'agradaria treballar?
Només dos? Em mataran els que no digui... Persones com Marsal Ventura, Albert Kick, Mike T, Joan Reyes, Albert Neve, Sergi Domene... Són gent amb qui em trobo molt a gust quan treballem conjuntament. L'altre dia ho vam estar parlant: s'està creant un nou estil propi d'aquí a la nostra zona, on hem d'aconseguir potenciar l'escena catalana perquè la gent de fora ens conegui. S'està gestant una nova manera de fer música, i sobretot, de talent, aquí no en falta.
Què cal fer per ser un DJ de moda i mantenir aquest estatus?
Sempre has d'anar per on tu creus que has d'anar i no per on va l'altra gent. Se sol cometre l'error de produir la música que ja està de moda i anar per on les tendències et porten. Els qui ho fan, en poc temps desapareixen del mapa. Per exemple, ara que la nostra cuina està en el cim de la cuina mundial, és perquè els nostres cuiners són originals, innovadors i no copien de ningú. Només amb això han aconseguit l'èxit que tenen, posant la nostra terra a dalt de tot.
Vas començar la carrera de periodisme, però no la vas acabar. La penses reprendre o et veus punxant durant anys?
Ara crec que ja és massa tard per endinsar-me en el món del periodisme, tot i que tinc assumit que no puc estar punxant música per sempre. M'agrada molt explicar coses a la gent i per això potser estaria bé entrar al món del cinema, ja sigui de llargs o curts. El meu futur crec que anirà encaminat cap aquí.
