Per a un espanyol o un francès, educats en el centralisme, els habitants d´Indonèsia són tots indonesis i parlen indonesi, inclosos els de Bali, l´illa de les llunes de mel. No obstant això, Indonèsia és un estat de l´Àsia sud-oriental que és, segurament, el més esplèndid mosaic de cultures, llengües, religions, cuines i illes del món. I, amb tot, sota l´uniformisme esterilitzador de l´estat central i monocultural, s´ignoren totes les flors d´aquest possible paradís, sota la fèrula d´una única religió, una única cultura i una única llengua, l´indonesi. L´indonesi (oficialment se´n diu bahasa Indonesia, literalment, la llengua d´Indonèsia) es basa en el malai, que s´havia utilitzat com a lingua franca en l´arxipèlag indonesi. Es va bastir com a idioma oficial d´Indonèsia en la declaració d´independència del 1945. Només un petit percentatge d´indonesis el parlen com a primera llengua. I, tanmateix, algunes flors comencen a escapar-se: com Timor Oriental, de llengua portuguesa i religió catòlica, la darrera nació asiàtica sense estat a assolir la seva independència. El més despietat colonalisme -pel control de les espècies, protagonitzat, entre d´altres, pels plàcids holandesos- hi ha deixat les seves petges.

Hi ha illes grans -Sumatra, Java, Kalimantan, Sulawesi, l´occident de Nova Guinea (Irian Jaya), Cèlebes-, mitjanes (Bali és, si fa no fa, com Mallorca), petites -com les Moluques, les illes de les espècies- i minúscules (fins a 13.000!).

Un clima tropical, plujós i humit -i molt fèrtil a causa dels volcans- dóna tota mena de peixos i de cultius, de l´arròs a les fruites més perfumades, fins a les no menys perfumades espècies, de les quals són la clau de volta mundial. Completen el panorama els cultius de te, cacau i cafè.

La cuina indonèsia és una de les més famoses i divulgades del món, sobretot a través dels holandesos. Plats i noms com el nasi goreng (arròs), el bami goreng (fideus), el saté o satay (broqueta) o el sambal ulek (pasta de bitxo) han esdevingut tan cèlebres com coneguts, començant per les taules dels Països Baixos (el celebrat rijstaffel holandès és l´arròs fregit indonesi). La cuina indonèsia reflecteix la varietat de gent que viu en les 6.000 illes poblades. A través de la seva història, Indonèsia ha estat implicada en el comerç a causa de la seva localització i recursos naturals. Les tècniques indígenes i els ingredients d´Indonèsia, almenys a Malàisia, estan influenciats per l´Índia, l´Orient Mitjà, la Xina i Europa. Els comerciants espanyols i portuguesos van portar els productes del nou món abans que els holandesos colonitzessin la major part d´Indonèsia. Altrament, els portuguesos i els holandesos en varen adoptar alguns plats i condiments.

La majoria dels menjars s´elaboren al voltant d´un munt d´arròs de gra llarg. Un menjar pot incloure una sopa, l´amanida, i un plat principal. Quan un menjar és acompanyat per un, o diversos condiments, se´l denomina sambals. A la Indonèsia oriental, on predominen les cultures natives, com per exemple en l´illa de Papua i de Timor, els menjars es poden centrar al voltant del sagú (midó d´una palmera) o el blat. Els plats inclouen sovint bitxo o salsa de bitxo (sambal ulek), salsa de soja, mató de soja (tahu, tempeh).

En la majoria de les ciutats és corrent menjar plats xinesos tals com pastissets i els fideus, i altres com les sopes, venuts pels venedors de carrer i els restaurants del carrer. Una adaptació molt comuna és que el porc no s´empra, ja que la majoria d´indonesis són musulmans. Els restaurants denominats Padang (Rumah Makan Padang) es troben en moltes parts d´Indonèsia. Aquests restaurants serveixen la cuina a l´estil de Minangkabau, a base de diversos platets. Es menja correntment amb la combinació de la cullera en la mà dreta i de la forquilla en la mà esquerra, encara que en moltes parts tals com Java de l´oest és també usual menjar amb els dits. Com en la cuina xinesa, tot és a bocins per poder-los portar a la boca.

Altres plats corrents són Ayam taliwang, Bakwan malang (sopa de mandonguilles amb wontons fregits, procedent de la ciutat de Malang), Gado-gado (una barreja de vegetals), Karedok (verdures crues amb salsa de cacauets), Nasi Campur o Nasi Rames (arròs barrejat), Nasi Kuning (arròs cuinat amb llet), Pecel (barreja d´aliments amb una galeta tradicional amb salsa picant del cacauet), Rawon (sopa de la carn de bou, generalment negre a causa del kluwih usat com a espècia), Soto o Sroto o Vedat (sopa de carn de color groc per la cúrcuma), Tongseng o Krengsengan (saltat de xai), Babiguling (porc rostit a l´estil de Bali), Ayam/Be bek Betutu (ànec rostit), i un deliciós assortiment de pos-tres i fruites tropicals.