Això fa la clàssica cançó infantil. Hi ha prunes rodones, que es poden semblar a la lluna, però també n´hi ha d´allargades, que solen ser les més bones. Però la pruna és traïdora: no solament serveix per fer exquisits pastissos, com el Plum Pudding anglès -que eren les postres preferides per Phileas Fogg a La volta al món en 80 dies- la Tarte aux pruneaux de Ginebra i diverses tartes i pastissos de prunes d´arreu, però el que ja no és apte per als nens són els magnífics aiguardents de prunes. Als Balcans -Sèrbia, etc.- se´n fa un apreciat aiguardent (de pruna damascena, en general), Slivovitz o Slivovitsa. N´hi ha diverses marques, però també se n´elabora a casa. Es troba, de fet, a tota l´Europa central i oriental, tant comercial com fet a casa. A Sèrbia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Romania, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria , Bulgària, Macedònia, Montenegro... En els Balcans és part de la categoria de les begudes anomenades rakia -nom procedent del turc raki- mentre que a Hongria és la pàlinka, així com a Transilvània, la Romania de parla hongaresa, a la República Txeca i Eslovàquia pálenka, que tots són el mateix concepte. A Alsàcia, Luxembrug, Àustria, Alemanya, Suïssa, etc. també es fa un excel.lent aiguardent de prunes -amb la variant damascena, que s´anomena quetsche, nom d´origen alemany, Zwetsche-.
La pruna és la fruita de la prunera o el pruner, nom comú de diverses espècies arbòries que pertanyen al subgènere Prunus. És una drupa, és a dir, un fruit carnós amb una única llavor envoltada d´un endocarp llenyós.
Hi ha prunes de moltes varietats, tant pel color com per les mides. Unes tenen la polpa (part comestible) més ferma que altres. Alguns tipus tenen la polpa de color groga, blanca, verda i vermella. N´hi ha que són pràcticament silvestres, d´altres són una varietat salvatge, dita aranyoner, que fa els petits fruits que s´anomenen aranyons, prunyons, prinyons o cascavellicos, que es fa a les terres més aviat fresques... Antigament, assecats, es feien servir per a diversos plats, com explico al llibre La cuina del 1714. Història i receptes.
Entre les espècies i varietats es troben el Prunus domestica subsp. domestica, a la qual pertanyen la majoria de la varietats comunes: la clàudia, la damasquina o damascena, la mirabel -mirabelle, en francès-; la pruna japonesa -al Japó se´n fan famoses conserves per utilitzar a la cuina-, la satsuma, la golden o yellowgage -pel meu gust força mediocres-. Una varietat tradicional catalana és la de «colló de frare». Actualment també hi ha prunes transgèniques. Jo m´inclino per les clàudies -un nom que té en honor de la reina francesa Clàudia- o les morades allargades, o de color «pruna».
Pel seu contingut en sorbitol la pruna té efecte laxant, per la qual cosa també és un bon remei per afeccions d´aquest tipus. Alguns metges les recomanen per a «netejar» l´estómac.
Una propietat que tenen les prunes és que s´assequen bé, com els raïms o els albercocs. Les prunes seques, tradicionalment han format part de diverses guarnicions i farcits: xai , pollastre, etc., amb prunes, pollastre o gall dindi farcit amb prunes, ànec amb prunes i pinyons... També es fan servir en diversos tagíns del Marroc, en la cuina persa, etc.
Les més conegudes són les de Califòrnia d´origen EUA, les d´Agen d´Occitània -que tenen una AOC o DOC França-, i a Catalunya i Espanya les de Lleida, Aragó i Sevilla. També es cultiven a Itàlia, especialment a la Campània, Sicília, el Piemont i l´Emília-Romanya, amb diverses varietats específiques. Les trobem, en general, a tots els països mediterranis i molts de nòrdics
A Colòmbia, al Departament Atlàntic, se celebra anualment el Festival de la Pruna, en el qual s´ofereixen tot tipus de productes a base de la fruita, com gelats, dolços, conserves, confitures, vi... A l´Equador és pròpia dels voltants de la ciutat d´Ambato. Al Perú, la major producció es dóna a la costa nord del país. A finals del mes d´abril se celebra anualment el Festival de la Pruna a la Província de Virú, en el qual s´ofereixen diferents tipus de productes i plats
A Agen també té lloc (a l´agost) el Pruneau Show, en el qual es degusten prunes acabades de sortir del forn. A Aubin també se celebra, al setembre, la Foire aux Pruneux, i al poble de Lafita hi ha el Museu de la Pruna en una masia.
