La Dansa de la Mort de Verges, que es fa en el marc de la processó de Dijous Sant, és, probablement, la representació més mediàtica de totes les que es fan a Catalunya per Setmana Santa; la seva genuïtat atreu milers de visitants i sense perdre el caràcter didàctic primigeni, la capacitat de fer-nos pensar en l´inexorable, ha esdevingut un reclam turístic de primer ordre.
Documentada ja a mitjan segle XVII, el 1666, però assentada probablement molt abans, l´argument que ens ha pervingut es basa en els texts escrits per Fra Antoni de Sant Jeroni, del segle XVIII. Com a pròleg de la processó, hi ha la desfilada dels Manages, manaies o armats, segons la localitat; a la plaça Major i només per als que hagin comprat entrada hi ha la representació dels tres anys de vida pública de Jesús amb vuit quadres. La processó comença a les dotze de la nit; són setze escenes que transcorren al llarg dels carrers del poble convertits en Via Dolorosa. La Dansa de la Mort és una d´aquestes escenes: la interpreten cinc esquelets, dos adults i tres infants, que representen la vida que s´escola, segada per la dalla de la mort que a tots iguala, la pols en què es converteix l´ésser humà i el rellotge, símbol del pas del temps.
Per la seva banda, l´acte central de la Setmana Santa de la ciutat de Girona és la processó del Sant Enterrament, del Divendres Sant. Aquesta processó reuneix les dotze confraries amb la vistositat del Maniple, la representació dels soldats romans de la confraria de Jesús Crucificat. El Maniple, recreació del cos d´infanteria romà, té també secció d´equites, soldats a cavall, que obren i tanquen la desfilada. La processó comença a les nou del vespre a la Catedral i hi acaba al cap d´un parell d´hores.
Tradició a l´Alt Empordà
La Passió de Sant Climent Sescebes és un dels esdeveniments més destacats a l´Alt Empordà. En el mateix municipi té lloc, del 30 de març a l´1 d´abril, el Mercat Romà. La tradició de passions i via crucis també és present en poblacions com Castelló, Roses, l´Escala, Peralada o Llançà.
