Les curses ciclistes a Girona tenen un nom, Francesc Moradell; i de manera més concreta, en les proves de BTT aquest nom va acompanyat d´un escenari: l´antic circuit «Caixa de Girona». Moradell recorda bé un xicot de Puigcerdà que, ja fa un grapat d´anys (més de vint), va començar a aparèixer alguns diumenges a les proves del circuit gironí de BTT, en aquell temps patrocinat per la ja desapareguda caixa d´estalvis, i que ràpidament va destacar per sobre de la resta. Era Josep Antoni Hermida, que viatja cap a Brasil per conèixer una nova Vila Olímpica, per retrobar-se amb sensacions ja molt conegudes i gaudir com mai dels que, més que segurament, seran els seus últims Jocs. Els cinquens, amb la medalla de plata d´Atenes com a punt més cridaner, però amb una competitivitat que no l´ha abandonat. Ni tan sols ara quan, amb 37 anys i havent passat mesos enrere un virus, ha hagut de bregar com mai per fer-se un lloc a l´equip per anar a Rio de Janeiro.

Els grans noms mediàtics de l´esport estatal -Rafa Nadal, Mireia Belmonte, Pau Gasol...- solen acaparar els debats sobre qui ha de ser l´abanderat d´Espanya en uns Jocs Olímpics. Pocs parlen de Josep Antoni Hermida que, però, números en mà, és història viva de l´esport espanyol arribant a disputar els seus cinquens Jocs Olímpics. Participar en sis cites olímpiques, una més que Hermida, només ho han aconseguit un geni del seu esport com va ser el waterpolista Manel Estiarte, el genet Luis Álvarez Cervera (en un esport on es pot allargar molt la carrera) i un altre mite brutal, i poc reconegut de l´esport, com el marxador lleidatà Jesús Ángel García Bragado, que a Rio de Janeiro disputarà els seus setens establint un rècord molt complicat d´igualar.

El suís Nino Schurter i el francès Julien Absalon han estat els grans dominadors del BTT en els últims temps -poques proves importants no les ha guanyat un o l´altre-, però als seus trenta-set anys seria una temeritat descartar l´experiència d´Hermida. Destaqui o no en la classificació final, Hermida té clar que vol gaudir dels Jocs com si fos la primera vegada. En una recent conversa publicada a la revista especialitzada Volata amb el ciclista de carretera Purito Rodríguez, que precisament es retira en aquests Jocs, Hermida li explica a l´encara corredor del Katusha l´ambient especial d´uns Jocs. «És clar que hi ha un punt molt comercial, però com que per a molts participants és el primer cop, i també saben que pot ser l´últim, es manté aquest cert esperit olímpic», apunta Hermida, qui es deixava anar tot recordant com «a Pequín (2008) tornàvem de festa i vam pujar en un autobús que anava gairebé buit. I allà, tot sol, assegut a la darrera fila hi havia Usain Bolt. Amb el fart de medalles que havia guanyat...». El veterà ciclista de Puigcerdà també té al cap la imatge de coincidir amb Kobe Bryant en un menjador, de trobar-se que l´atleta etíop Haile Gebrselassie està recollint el menjar amb una safata al teu costat. Històries dels quatre Jocs Olímpics en què ja ha participat Josep Antoni Hermida que es completaran amb les que visqui aquests dies a la Vila de Rio.

I després? Segurament ja no tornarà per competir en cap més Jocs; la disciplina olímpica de cross-country amb curses que volten l´hora i mitja de durada, ja s´ha convertit en massa explosiva per a Hermida. I els joves pressionen molt fort. Però d´aquí a deixar la bici hi ha un gran tros. Massa per a un romàntic de la BTT com Josep Antoni Hermida. Després de participar en aquests últims anys de proves per etapes com la Cape Epic a Sud-àfrica, el seu futur pot anar derivant en aquesta direcció. Atenció als participants de la popular Titan Desert que potser aviat veuran a un medallista olímpic pedalant al seu costat. I, sobretot, gaudint molt.